Cercador
EMBRANZIDA
Un relat de: Pep- Compartir:
EMBRANZIDA
De la feblesa que soc i em limita
tot enlairant els topants que no abaste,
haig de trobar allò possible
que hem faça ric de joia i de certeses.
Aixeque els braços enllà l'aurora,
per amerar-me dels orígens dels temps,
i el decurs del jorn ho farà possible
perquè no hi ha nit que un nou dia no parisca.
Massa temps reste veient grans prodigis
que altres van bastint al seu albir,
i no m'agrada un món on tots no hi caben,
perquè en som massa, muts, i quiets, i deixant fer...
Ara mateix hem trauria per escriure,
de les meus venes la sang,
perquè una albada de goles prenyada
juntes amb la meua floriren un nou cant.
I tinc per cert que no hi ha limits ni fronteres
que la meua revolta és per mí fins el final,
que cap llum d'alba per tendra i plena d'utopies,
ens és permés de malmenar.
Pep
Març. 2007
l´Autor
41 Relats
34 Comentaris
35632 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Amigues i amics. Fa trenta anys que vaig fer trenta anys.Soc d'un poble de l'Horta valenciana anomenat Alaquàs
No vaig anar a l'escola ni allò mínim que fora desitjable. O siga que puc mostrar-vos un migrat certificat d'estudis primaris; molt primaris.
M'agrada que ploga; al meu país hi plou poc
Crec en Déu. Crec que és feu home en Jesús de Natzaret. Em sent afortunat per això.
Soc tècnic de so.
Fume "caliquenyos" valencians.
Soc autodidacta i me n'he sortit, però no us ho recomane.
Tinc dues filles i un fill, mel! La meua estimada es diu Empar; ¡més mel!
Estime la vida i crec en la bondat de la gent.
M'estime la mar. Em te el cor pres. M'agrada furgar-li la panxa.
Patisc des de fa no en se quant d'anys de migranyes i això fa que visca cada
bocí de benestar com si fos un regal.
Les converses amb amics, família o coneguts no les canvie per res.
Escriure sempre m'ha agradat. De jovenet
hi col·laborava en publicacions clandestines -o no- i de lluita per les llibertatsdemocràtiques.Despres en mogudes de moviments d'Esglesia i també nacionalistes.
D'uns anys ençà que estic pres per una obsessió que em fa llegir i escriure poesia sovint. Em fa sentir-me molt be. Crec que puc aportar alguna cosa.
D'antuvi el meu agraïment pels vostres suggeriments sobre tot si son sincers.
Crec que sovintejaré aquesta casa.
Ens llegirem sovint.
M'agrada relatsencatalà.