El sentit del tacte

Escric aquesta paraula amb molt de respecte. Respecte no és por. És prendre consciència que enceto un tema delicat.

Som, encara una part de gent producte d'una cultura de ¡no em toquis!.

Podem tocar si som bebès, si som parella, si som gent gran (per necessitat operativa).

Un mini diccionari diu: "TOCAR. Entrar en contacte amb una part del cos."

Enceto aquest Relat amb la intenció de fer un cant harmoniós al Sentit del Tacte. I dic harmoniós perquè tocar sona a "música prohibida". I no estic d'acord.

A tothom, sigui l'edat que sigui, ens agrada que ens toquin. Bé, potser sóc massa agosarat. Rectifico. A molta gent… Tocar és tot un llenguatge corporal sensible i enriquidor.

Un petó és tocar la galta. Una abraçada és acollir els braços i cos de l'altre. Una encaixada de mans és una trobada de mans ofertes.

Des de fa molts anys practico i ensenyo el massatge sensitiu i el que aporta és meravellós.

Els comunicadors parlen i diferencien la comunicació verbal i la no verbal. I sembla que varies estadístiques avalen els beneficis d'aquestes alternatives a la parla.

Cert, ben cert, que ho ha por a tocar i donar permís a deixar-se tocar. Ho lliguem, amb més o menys coneixement, a la sexualitat. Discrepo amb respecte. La sexualitat parcial, en tot cas, doncs en la seva totalitat sentir el tacte, donar tacte, és ben normal i natural.

Quan neix un infant, el primer que sent i nota és el tacte. Nodrir-se dels pits de la mare és tacte. Canviar els bolquers és un conjunt de sensacions tàctils.

A més, de la relació de parella, invito a obrir horitzons i re-crear el SENTIT DEL TACTE. Com un mitjà humà. Com una tecla A BEN TOCAR en el nostre creixement com PERSONA.