El portal del mar

Menòria i Pàtria. EL PORTAL DE MAR
General Josep Moragues i Mas


A dalt del portal de mar,
tancat a dins d'una gàbia,
han exhibit i penjat
l'extremitat del meu cap.
Han subjugat tot un poble
amb un regne de maldat.
Ni furs ni parla ni honra
els vencedors han deixat !
Mireu !
En teniu la mostra
a dalt del portal de mar !

Al matí, quan neix el dia,
l'humitat amb gust de sal
que en porta la marinada,
amara tot el portal
i en desvetlla la mirada
de ma esperit immortal.
Ja veig revifar la vida !
Torna a reflorir el jardí
ple de joia i alegria !
El triomf sento a venir
al matí quan neix el dia !

Pel març, fuig i mor el fred.
El ferro de ma presó
no té glaç ni té calor.
Pels voltants de sant Josep
sento, de l'oreneta, el xisclet.
Frisosa, refà el seu niu.
Tindrà la cria segura
per més que s'emigració
sigui llarga, crua i dura.
Ma terra tindrà s'estiu !
Es de llei i hi tenim dret !
Pel març, fuig i mor el fred.




Es la flaire dels vaixells
encorats a la marina
que porten gra, atuells,
fusta, cotó, farina…
La meva closca, mig pelada,
s'ompla de pols perfumada.
Es el treball i el comerç
(el nostre camp de combat)
que ens duen la llibertat.
Em sento créixer els cabells !
Es la flaire dels vaixells.

Escolteu, mireu-me bé... fit a fit !
I sentireu que és veraç
el silenci del meu crit !
Us omplireu de vigor,
tindreu més força en el braç
i més noblesa en el cor !
L'enemic serà vençut,
s'esmicolarà la vilesa
contra el gruixut del nostre escut !
El dia ja venç la nit !
Escolteu, mireu-me bé… fit a fit !

A dalt del portal de mar,
tancat a dins d'una gàbia,
han exhibit el meu cap.
Per a mi ha estat un honor,
per a ells un acte tan vil,
sense entranyes, sense cor !
Aquell que l'espasa empunya
ens fa que treballem fort,
i reneix més CATALUNYA !
De mi guardeu-me el record
d'aquell temps llunyà… passat,
a dalt del portal de mar.

Josep Vendrell i Torres