El país de les pilotes

Un cop a la setmana, el pare del pare de la Xènia anava a jugar amb la neta.

Una tarda a la setmana, l'avi Manel, pare del pare de la Xènia, compartia el seu temps amb ella.

La Xènia a vegades dormia, a vegades desperta. Una mirada d'ulls desperts es trobaven i es somreien. La Xènia havia complert feia poc un any i li agradava rebre a l'avi i l'avi Manel també i molt.

L'avi Manel portava sempre a la butxaca una piloteta vermella i era un recurs novedós per jugar amb la Xènia. Quan marxava l'avi, la piloteta tornava a la butxaca fins la propera setmana.

I vet aquí que una tarda, de tornada, i tot passejant pel carrer, l'avi Manel va sentir una veueta.

-Ep ! Avi... em sents !!!
-Sento una veu molt fluixa.... i no veig a ningú a prop.
-Sóc jo, la piloteta vermella... a dins la teva butxaca.

L'avi ficar la ma a la butxaca i la va treure.

-Què vols ? Parles ?
-Sí i et vull fer una proposta.
-Quina ?
-M'agradaria que m'acompanyis a fer un viatge.
-A on ?
-Al país de les pilotes
-I que pinto jo a aquest país.... deu ser un país pels nens i nenes.
-Sí.... i també, de tant en tant, el visiten grups d'àvies i avis.
-No ho sé !!! Ara ja és tard....
-Tranquil. Quan és viatge a aquest País el temps s'atura. T'animes ?
-Som-hi doncs !

De cop i volta i sense saber com, l'avi Manel es va trobar en un prat, tot verd, ple de papallones i ocellets i també ple de pilotes.

Moltes pilotes de tots colors, formes i grandàries.... és bellugaven, saltaven, botaven, plenes de vida. Havia passat una estoneta i l'avi Manel amb la seva piloteta vermella a la mà, bocabadat, callat, sorprès... i llavors i com si algú hagués obert unes portes invisibles.... corrent i cantant van aparèixer nenes i nens que agafaven les pilotes i jugaven i reien i reien.... una musica celestial....

L'avi Manel va preguntar:

-Qui són totes aquestes nenes i nens.... ?
-Són nenes i nens que no han conegut o no tenen avis, respongué la pilota vermella.
-I els pares ?
-No els coneixen tampoc, o.....
-Se'ls veu contents, alegres...
-Juguen amb les pilotes. Les pilotes són les seves amigues.... la seva companyia.
-Creixen jugant !
-Sí, i tu quan jugues amb la Xènia, i jo, també ajudes al seu creixement.
-A la Xènia li agrada molt jugar amb tu.
-Ho sé. Ho noto. Ho sento.
-L'altre dia.... va començar a gatejar per anar a recollir-te.
-Sí, avi Manel, va ser molt emocionant. Jo restava quieta, tot esperant que vingués a buscar-me.
-Jo també em vaig emocionar. Gatejar preludi del caminar és senyal de créixer.
-Avi Manel hem de tornar !
-D'acord.

I tot seguit, tornaren a ser on havien estat feia una estona, no contada pel rellotge del temps.

L'avi Manel s'eixugà els ulls i ficant-se la ma a la butxaca va fer un pessic dolç a la pilota vermella.