Dos antagònics o...

Assegut a dalt d'un arbre, en una branca no massa, alta sóc testimoni d'una conversa interessant.

I m'han vist i reconegut, però han continuat xerrant. I jo escoltant atent.

Dos personatges s'han trobat i.... sembla pel to que parlaven.

Eren IDEALITZAR i REALITITZAR.

- Escolta'm, de moment, la teva identitat o nom.... no és coneguda.
- Escolta'm IDEALITZAR.... jo sóc una paraula fora de diccionari. Però molt real. Neixo com resposta a tot el que fas i bloquejes.
- Vaja, ja hi som. Ja plantejes discusió amb diàleg o sols discusió ?
- D'acord. Dialoguem.
- Per què no acceptes que les persones tinguin i conformin en el seu viure els ideals com factors força motivadors i engrescadors ?
- Això no és real.
- Pregunto. La realitat quan és ?
- Sempre és.
- Negues que una persona pot modificar la realitat ?
- Molt difícil.
- Una persona, d'acord amb mi, els ideals, inicia una sèrie d'accions en el seu entorn vital. Modifica la realitat.
- Depend.
- De què ?
- Des resultats.
- Ja hi som. Dependència.
- Tota persona depend d'un resultat.
- Però no ho sap quan pren iniciatives i intents. En aquell moment el mou una il·lusió per un resultat que creu pot ser modificable.
- Em sembla que em vols liar...
- Accepto la teva existència. La Realitat. I també que tu ets una criatura que neixes, apareixes.... desprès...i per tant variable. L'idealització pot transformar la realització.
- No m'aclaro. Em rebelo,
- Fes el que vulguis. El que et plantejo és molt senzill.
- Explica't.
- Sols demano que abandonis el teu automatisme inconscient. Acció-Resultat.
- Què demanes ?
- Temps. Espera i valora i canvia la realitat... si cal... al sospesar els intents de realització.... intents lligats a idealitzar.
- No puc.

Des de l'arbre, anava rumiant la conversa. Em sentia implicat. I cridar en veu alta.... JO, SÍ PUC !!!