donçs açò de l'amor...

Sempre ho fas tot,absolutament tot,per a que tot siga perfecte.Del que estic parlan es de tot el que pot fer una persona per un altra...Cusquerelles en l'estomac i tot aixó,bobades...pot ser les notes,pero no les sents també quan el professor o professora et trau a la pissarra?.El que es amor...es quan deixes de ser tu,per a ser ell o ella.A mi m'ha passat i ara quan me donat compte de que tot allò no serveix de res,una llàstima la veritat si arribe a saber-ho abans...soc jo mateixa.Per a tot el món que no es perfecte,es a dir,tot el món,ell o ella tampoc ho són.Ara pot ser alguns estareu pensant i tot açò a que ?Donçs a que ja esstic farta!Estic fins als ovaris,per que soc dona i si fora home fins als testicles...De no ser jo!M'he enamorat bojament d'un (nom no apte),i com sol passar sempre et fas alguna il·lusió per aci altra per allà...Donçs tot pot canviar del dia al matí.Estic farta de tots aquells sacrificis que he fet per tu!per a que ara vingues i em digues compromes o compromesa!ein???Eu odie...i clar com t'has enamorat bojament donçs el primer que fas es ficarte a plorar en definitiva açò de l'amor es una merda!i per a qui l'haja trobat et felicite ,ja m'agradaria a mi ser tu...que t'estime quina xorrà...no ens equivoquem tampoc ja ness agradaria a tots que algú en trellat ens ho diguera...l'amor...