Dóna'm

Un relat de: Epicuri

Dóna'm

El teu poema,
encén el meu,
com una renglera
de pólvora que....
Lluny d'esclatar
Reïx!
En més bellesa,
encara.


El teu poema
Tan prop em sona...
Serà un de Meu?

Meu!
me'l faig
i no te'l prenc.
Ni meu ni guau,
Adéu-siau.

Poesia.
Cada dia,
que no en sap
De propietats.

Com totes les veritats
que no es fan, ni es desfan,
fugen, tornen, venen i van.
A i de,
l'oceà més gran
d'allò que es buit,
que tot ho emplena.

Els maies,
ho sabien de cert,
deien,
Hola.
Sóc tu.


Comentaris

  • Entretingut[Ofensiu]
    Parsimonia | 15-06-2008

    És un bonic divertimento que va més enllà d'escriure per escriure; els jocs de paraules donen corda al poema i el fan caure gairebé d'un sol traç.

    La culminació- "Sóc tu"- és genial. En el fons tots som en els altres. Tots venim dels altres i intentem, en la mesura que ens és possible, "encendre" el viure dels altres.

    Una abraçada,

    Parsimònia

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Epicuri

Epicuri

1124 Relats

845 Comentaris

381474 Lectures

Valoració de l'autor: 9.70

Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.

Em re-escric a mida que em llegeixes.

Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.

Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.

El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.

Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.

La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE

Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.

Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.

Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.

La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .

La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.

M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.

O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.

J.V. FOIX.

Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.

Jaume Sisa.

Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.

Joan Maragall.

Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.

markonomistes@hotmail.com