després del cigarro

Un relat de: de color groc

dius adéu i jo fins després.

i em fumo un chester.

repaso les maneres de com fer-te feliç.

m'encanta.

si demà et torno a veure buscaré de nou treure't un somriure, estas més maca així.

D'aquesta manera, el que tarda un cigarro, no és temps sinó velocitat, i després? doncs serà després.

Comentaris

  • Curiós...[Ofensiu]
    George Brown | 01-05-2005

    Un poema curiós... m'ha agradat.
    La idea de pensar com fer somriure a una persona, simplement pel fet de veure-la somriure... carai!
    Simple, però al mateix temps complex... fer-la somriure per fer-la feliç?... o per egoisme, per poder gaudir del seu somriure?... suposo que les dues coses al mateix temps, per tal de sentir-nos bé tots dos.
    I sobretot, gaudir del moment, encara que sigui tant curt com un cigarret.

    una abraçada,
    Jordi.