Desengany

No tinc molt temps per llegir els relats d'aquesta pagina, així que, quan disposo d'algun minut llegeixo algun que estigui als 'destacats'. I m'he trobat aquesta petita obra que és mostra d'una gran sensibilitat a l'hora de reflectir sentiments. Es dur, i no deixa lloc a segones lectures, i això m'agrada molt. Per cert, jo soc de la opinió que sí, l'amor necessita dues persones per que funcioni, però el desengany només necessita col·laboració d'una d'elles.

PD: Si l'amor es cosa de dos, tu i l'escriptura feu una gran parella.

Ple de sentiment... sentiments durs en un moment dur... quan descobreixes que tots els somnis són... simplement somnis, que tot allò que desitjaves s'escapa, de cop i volta, ja no hi és...
Bufa!!! ‘estimava el paper que representaves'... és molt fort dir això, i sentir-ho, realment s'ha d'estar molt dolgut. Però a la vida no representem tots un paper, que l'anem variant segons amb qui estem, el nostre estat d'ànim, els nostre coneixements, la nostre confiança... els nostres somnis.
M'agrada molt com has escrit aquest poema, semblen el pensament tal i com venen a la ment, m'atreviria ha dir que fins i tot escrit sense reflexionar, tal i com sortien, sense voler-hi pensar, de forma compulsiva... és una bona manera d'expressar realment el que és té a dins.
Ara bé, pel que fa al contingut, hi ha una cosa que si més no m'ha sobtat, ... no hi ha ni una insinuació de que potser tu també vas tenir quelcom a veure amb aquest desengany (dic tu, perquè he vist que esta el la secció biogràfica...)... ‘només ell és culpable'! ... no dic que no fos així, però l'amor sempre és cosa de dos, quan funciona és gràcies als dos i quan és trenca és probable que sigui per culpa (o gràcies) dels dos. No ho sé, simplement m'ha sobtat que no hi hagués ni un ‘potser jo...' o un ‘hauria d'haver...'...

Resumint: M'ha agradat molt, m'agraden aquest poemes ‘explosius', on és diu tot de forma directe i sense embuts... i si és curtet doncs millor!

una abraçada,
Jordi.

curt, carregat d'emoció. Molt, molt emotiu. Contraposant l'amor sempre es troba el desamor, i possiblement amb ell el desengany (junts o després) on res es veu com en un principi.
El final m'agrada com l'enfoques:
"Estimava el paper que representaves
I malhauradament queda lluny del que ets."
Sempre representem papers a la vida, som els actors del món. Qui ens estarà mirant? El que demanem tots és que en representar qualsevol paper ho fem amb el cor, sense enganys, però "C'est ainsi la vie".

Hola!!
Primer de tot t'he de dir que em va encantar conèixe't, trobo que ets una noia genial, i que com va dir en Paxman, desprens un bon rollo sorprenent!!
Els desenganys són sempre tan durs... però cal "engegar motors"...

El somriure que no s'hauria d'apagar mai és el teu, perquè segur que serveix com a guia per a més d'una persona.
Un petó ben fort i com sempre, molta màgia!!

No m'he endut cap desengany en llegir-te i et felicito, doncs "akelles nits de lluna plena" i el seu impacte final (com un tret de sensibilitat) i akest "desengany" són la mar d'interessants.

A més m'he sentit bastant identificat amb el teu desengany; però haver de recomposar els nostres cors recollint-ne els bocins ens fa més forts, com tu dius(espero que no més desconfiats).

Per cert, d'on surt la originalitat del teu sobrenom?

Gràcies pel teu comentari... Ah! i serà tot un plaer tornar-te a llegir ben aviat!

si, un moment d'atenció perquè és un poema que mereix un respecte; has fet ús de grans paraules tendres i precises per expressar el teu desengany, i això sempre és de gran valor.
És un poema preciós, en el que queda reflectit el patiment obvi que tu tens; clar que si!! que tots els poetes i poetesses tenen dret per escriure d'allò que també ens fa sentir tristesa.

No cal patir, home. A València és coneix un acudit: Patir? "pa" tir el que li van pegar a Kennedy. (sorry)