Cercador
Davant la lluna plena i la mar
Un relat de: Joan G. PonsLa lluna plena cada mes em busca
i jo em deixo trobar plenament.
La mar fa de mirall
i la trobo platejada marcant un camí.
La lluna i la mar sempre m'inviten
a viure a prop d'elles
però no em deixen que em barregi amb elles.
Jo voldria portar la lluna lluminosa a la butxaca
i la mar el meu llit d'amor i descans.
Però, no es deixen i criden llibertat.
Clamen una llibertat sense butxaques
i llocs concrets
escolto els clams i ho accepto.
Estimo la lluna i la mar d'eixa manera
i m'estimo d'eixa manera
i d'eixa manera estimo molta gent.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Animo a Resoldre
- Confiança en les Alternatives
- Sobre les inquietuds
- Sempre cal escoltar
- Sobre la Lleialtat
- Apunts sobre el Compromís
- Un verb curiós: Afegir
- Al voltant de l'actitud positiva d'engrescar.
- Notes sobre Comunicació
- Pensaments idees amb naturalitat.
- Tinc i assumeixo possibilitats
- El Somriure captador
- Apunts sobre Diana
- Apunts sobre Escoltar
- Les Cartes informatives dels Restaurants.

