Cercador
Cau la nit
Un relat de: indefinida- Compartir:
Les onades daurades és mouen
amb la tímida veu d'un ocell solitari,
que sobre un arbre esquinçat,
busca el seu niu caigut.
La lluna i el sol s'estimen,
Sota el llençol blau-cel del vespre,
Fins que es desabriguen,
Mostrant el seu llit negre.
Mentre el silenci, de puntetes,
S'amaga rere l'orella de la nit,
Que sense pinzell,
Va esquitxant el cel de blanc.
l´Autor
115 Relats
337 Comentaris
120893 Lectures
Valoració de l'autor: 9.80
Biografia:
Doncs...indefinida. Ningú té una descripció en paraules, la descripció és en el seu ésser, en el meu ésser, en el vostre ésser...Imagineu-me com vulgueu i seré com desitgeu dins la vostra imaginació...