Cau la nit

Un relat de: indefinida

Les onades daurades és mouen
amb la tímida veu d'un ocell solitari,
que sobre un arbre esquinçat,
busca el seu niu caigut.

La lluna i el sol s'estimen,
Sota el llençol blau-cel del vespre,
Fins que es desabriguen,
Mostrant el seu llit negre.

Mentre el silenci, de puntetes,
S'amaga rere l'orella de la nit,
Que sense pinzell,
Va esquitxant el cel de blanc.

Comentaris

  • M' agrada[Ofensiu]
    Melcior | 21-10-2007 | Valoració: 10

    com cau aquesta nit .
    Endavant!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de indefinida

indefinida

115 Relats

337 Comentaris

116208 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Doncs...indefinida. Ningú té una descripció en paraules, la descripció és en el seu ésser, en el meu ésser, en el vostre ésser...
Imagineu-me com vulgueu i seré com desitgeu dins la vostra imaginació...