Cercador
Bocins
Un relat de: indefinidaBocins, petits i grans,
Cristalls escampats
Em sagnen els dits,
Vitrall irreparable
Em sagnen els peus,
Camí dolorós
Bocins, petits i grans,
Ja no és com abans,
Em cau el present,
Un vitrall molt pesat,
En punxa el passat,
Vidres esmolats
Això no hi ha qui ho arregli,
Bocins per sempre és quedaran.
Comentaris
-
Quan jo era petita[Ofensiu]jOaneTa | 11-11-2007 | Valoració: 10
i em feia una ferida que semblava no curar-se la meva àvia em torcava les llàgrimes i amb una gasa banyada d'aigua em llevava la sang tot dient-me que em carinyu les coses s'arreglen abans, m'hi feia un petó i em somreia tendrament.
Prova a torcar-te la sanga així i a aferrar cada bocí amb ferrament super enganxador(superglue3). Munta't de nou, no deixis que els teus dits també es trenquin doncs això significaria deixar de llegir-te.
Petonets.
jOaneTa -
bocins...[Ofensiu]diesi | 08-11-2007
bocins que fan mal i que no es poden arrencar... m'ha agradat molt, indefinida, feia temps que no et llegia. Culpa meva, és clar...
sempre és un plaer
petons
#NaT#
l´Autor
115 Relats
337 Comentaris
120213 Lectures
Valoració de l'autor: 9.80
Biografia:
Doncs...indefinida. Ningú té una descripció en paraules, la descripció és en el seu ésser, en el meu ésser, en el vostre ésser...Imagineu-me com vulgueu i seré com desitgeu dins la vostra imaginació...