Bocins

Un relat de: indefinida

Bocins, petits i grans,
Cristalls escampats…

Em sagnen els dits,
Vitrall irreparable…

Em sagnen els peus,
Camí dolorós…


Bocins, petits i grans,
Ja no és com abans,

Em cau el present,
Un vitrall molt pesat,

En punxa el passat,
Vidres esmolats…

Això no hi ha qui ho arregli,
Bocins per sempre és quedaran.

Comentaris

  • Quan jo era petita[Ofensiu]
    jOaneTa | 11-11-2007 | Valoració: 10

    i em feia una ferida que semblava no curar-se la meva àvia em torcava les llàgrimes i amb una gasa banyada d'aigua em llevava la sang tot dient-me que em carinyu les coses s'arreglen abans, m'hi feia un petó i em somreia tendrament.
    Prova a torcar-te la sanga així i a aferrar cada bocí amb ferrament super enganxador(superglue3). Munta't de nou, no deixis que els teus dits també es trenquin doncs això significaria deixar de llegir-te.
    Petonets.
    jOaneTa

  • bocins...[Ofensiu]
    diesi | 08-11-2007

    bocins que fan mal i que no es poden arrencar... m'ha agradat molt, indefinida, feia temps que no et llegia. Culpa meva, és clar...

    sempre és un plaer

    petons

    #NaT#

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de indefinida

indefinida

115 Relats

337 Comentaris

116181 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Doncs...indefinida. Ningú té una descripció en paraules, la descripció és en el seu ésser, en el meu ésser, en el vostre ésser...
Imagineu-me com vulgueu i seré com desitgeu dins la vostra imaginació...