BESCANVI

Un relat de: Josep Vendrell i Torres
BESCANVI
Un trosset d’ànima a la Cartoixa.
Un trosset de Cartoixa a l’ànima.
**********

–Adéu, o món i neguit de la vida!
–Ja sóc aquí, anhel del meu amor!

–Nou mesos (tan sols nou)
al ventre maternal hi creix, s’hi mou...
mon ànima, per ser infantada
al món de nou.

Al claustre desitjat l’Amor em crida,
i en surto amb sa sang
dins el meu cor!
Un trosset hi deixo del meu viure.
Un trosset d’ell
m’emporto amb mon dolor!

A fora, el brogit de joia i de dol
(com una bogeria)
persisteix durant la nit i el dia,
amb nuvolada o amb sol!
Pensi el que pensi,
a dintre meu domina el teu silenci,
que em dóna fortalesa i consol.

Empentes… nerviositat… la multitud…
Aquell qui més es mou i és agressiu
domina, es fa ric, disfruta i riu:
No sap el que és la quietud.

Jo, al mig de la torrentada,
pensant en el refugi que he perdut,
sento a dins de l’ànima:–O Clausura!,
allò que mai s’oblida,
allò que sempre dura
i em retorna amb vital salut...
la pau tranquil•la de la teva solitud!

Quanta disbauxa d’excessiu consum,
i al mateix temps: necessitat, fam, set…
calor i fred.
Uns en gaudeixen i molts més en pateixen.
Qui dóna o qui es pren el dret?
Davant de tant abús i disbarat,
reneix en mi la teva austeritat!
Deixar la vall... grimpar per la carena...
coronar el cim!
Allò superflu ho deixo sense pena;
m’oblido d’allò que em té i tinc!
Tothom, sobrecarregats,
caminem per terra molla
amb els peus enfangats.
És el pur despreniment
el que em vas ensenyar
i em ve al pensament.
Riquesa, opulència i benefici
em fan sentir buidor.
Ni assossec ni desfici
emplenen el meu jo.
Sóc una mar sense aigua
i un cel mancat d’estels,
ni el sol m’il•lumina
els meus perduts anhels;
la fe no m’estimula,
l’esperança s’ha fos,
orfe de tot…,
sols vull que em sadolli
el do del Vostre Amor!
Així, embadalit,
com un esqueix del temps de gestació,
sense pensar en res més…,
tan sols CONTEMPLACIÓ I ADORACIÓ!
I, immòbil al combat de cada dia
(voltat de la humana irracionalitat),
et sentiré per sempre al meu costat.
Fidel, escoltaré joiós la teva melodia
i diré…, del fons del cor:
–Adéu, o món i neguit de la vida!
–Aquí em teniu, AMOR!

Un trosset deixaré del meu viure…
Sí, un trosset, a bescanvi pel TEU TOT!

Josep Vendrell i Torres



Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Josep Vendrell i Torres

Josep Vendrell i Torres

1966 Relats

404 Comentaris

815148 Lectures

Valoració de l'autor: 9.69

Biografia:
Fotografia del mes d'agost de 1964, i de la poesia "AUTORETRAT".

POESIA "AUTORETRAT" - http://relataires.com/r/672300


******

OBRES POÈTIQUES DEL MATEIX AUTOR
===================================

XERROLES MEDIEVALS
ORIGINALITAT IMAGINATIVA
ROSELLES CARTOIXANES
OTGER KATHALON
CORS ABRUSATS -Tres poemes d'amor -
MINYONET EL CAP BEN DRET !
DIÀLEGS POÈTICS
OCELLS PERDUTS I MOIXONS BELLUGOSOS -Tagore, vosaltres i jo-
NUVIANCES I ENDRECES
PENSAMENTS ANAGÒGICS i MENYSPREANCES
MITOLOGIA DEL PECAT


RELATS MEUS MÉS LLEGITS
========================

AMOR CREIXENT - 2370 lect.
EL JOU - 1727 lect.
UN DIA DE JOIA - 1399 lect.
VINE AMOR! - 1362 lect.
DEL DESFICI A L'OBSTINACIÓ - 1220 lect.
CANÇÓ DE SANTA FE - 1200 lect.
PERE VENDRELL (S. XIII) - 1212 lect.
ANGELETS DE LA TERRA - 1138 lect.
LA CRIDA - 1089 lect.
ELS CASTLANS DEL CASTELL DE SU - 1081 lect.
CARLES EL CALB - 1043 lect.
DRET DE CUIXA - 1027 lect.

******************************************

Correu: < venrellus@gmail.com >