Avi

Un relat de: indefinida

Assegut en aquell vell coixí,
Ple de pols, ple de marques,
Mires records del passat,
Amagats entre les llàgrimes.
Valent com eres,
Lluitador innat,
ara no et reconec
no ets el de abans.
Intentant retrobar la força
El motiu per continuar,
Mires al cel,
I penses que no saps volar.
Mig espantat, et mires al mirall
I penses que les teves arrugues
Són fruit del temps, el pas dels anys.
Vols fugir de la vida ,del destí
I busques, i no trobes a manera de morir.
T' endinses en els problemes
Però no en treus conclusions,
I et dius a tu mateix
Que vius en un malson.
I penses: " si això és vida,
Que m' espera en el més enllà?
Vull escapar-me ,ser lliure
Deixar de viure en el demà!
Intento recordar
El teu somriure cridaner,
Però es que em costa assimilar
Que de els teus llavis
Algun dia neixes.
Perquè ens vols enganyar,
Fer-nos creure que has canviat?
Tu saps que ets el mateix,
Encara que un bastó
És ara el teu acompanyant.
Tu saps mol bé, que el temps va passant
Però jo el que no entenc,
És perquè et negues a respirar.
I es que ara que hi penso,
Espiant-te des d' aquí dalt
Segur que t' acovardeixes
El dia que la mort
La vida et vulgui robar.


Comentaris

  • Avi...[Ofensiu]
    Arbequina | 19-09-2006

    Amb aquest títol esperava, potser, trobar alguna altra cosa. Però el que he trobat m'ha satisfet en gran mesura. És aquest un estrany poema, misteriós, que te una tonalitat apagada que m'atrau...
    En fi, el poema m'ha agradat molt.

    Una abraçada.

    Arbequina.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de indefinida

indefinida

115 Relats

337 Comentaris

116208 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Doncs...indefinida. Ningú té una descripció en paraules, la descripció és en el seu ésser, en el meu ésser, en el vostre ésser...
Imagineu-me com vulgueu i seré com desitgeu dins la vostra imaginació...