ALLÒ DOLENT, ALLÒ BO I ALLÒ MILLOR

Un relat de: Josep Vendrell i Torres
ALLÒ DOLENT,
ALLÒ BO I ALLÒ MILLOR

Allò dolent és contrari
i desfà el que li és oposat;
no vol ni admet cap sufragi
a favor del seu rival...
no raona, no és sensat;
elimina l’adversari,
violentament li vol el mal,
en res li és indulgent:
només ell i allò dolent.

Allò bo és desitjat,
porta pau… tranquil•litat,
en tot busca l’harmonia,
és comprensió... simfonia
d’un cant dolç i encisador;
en res és indiferent:
consol en el sofriment...
és camí de serenor
i valentia enmig de la por.
Això i més, és allò bo!

Allò millor és transformació
d’allò dolent i allò bo,
en un grau molt superior.
D’allò dolent treu profit,
en fa dia de la nit,
de la malura, salut;
allò bo ho multiplica,
li dóna una dimensió
tan sublim com no n’hi ha hagut.
COMUNIÓ, AMOR, PERDÓ,
és a dir: ALLÒ MILLOR!

A dins l’esperit de l’home,
com a fora en la matèria,
i en el cosmos o en la bactèria:
Allò bo i dolent s’hi baralla
amb una guerra cruent...
o jugant com la quitxalla.
I ens costa saber triar
amb un judici ben clar!

Allò dolent pot ser bo
i allò bo pot ser dolent!
I pensem i discernim...
es fa un embolic la ment;
perquè el criteri de tots
més que igual és diferent.

“Els carrers empolsinats,
els camps amb l’herba mig seca
estaven assedegats.
A la plaça d’aquell poble
era el dia del mercat.
Una pluja generosa
va caure tot el matí!
Per a la pols va ser dolent.
Per als carres va ésser bo.
Per als camps i l’herba mig seca
més que bo... va ser rebò.
I per als pobres del mercat
no podria ser pitjor!
Mes la pluja generosa
deixant-se caure melosa
(inconscient del moment)
no sabia ni pensava
que allò que ella anava fent
era bo o era dolent.

Per això: al foc més roent,
la llenya li serà bona
i, per a la llenya, dolent;
l’aigua li farà mal,
perquè minvarà el seu caliu
i per a l’aigua serà dolent
evaporant-se com el vent.

El qui calla o el qui diu
serà bo per escoltar
o dolent si vol parlar.

Allò bo serà dolent per a tot allò que és dolent;
i allò dolent també ho serà
si amb allò bo vol anar!

Pensem en allò millor
(que allò dolent ho fa bo
i d’allò bo fa mutació
a una nova dimensió).
Són diferents cada un,
però sota la mateixa llum.
Així com allò bo i dolent hi és,
allò millor existeix,
a més... si ho desitgem,
tenim la condició
d’una virtut superior,
que fa que la nostra existència
tingui sempre la tendència
d’anar en bona direcció
devers :
COMUNIÓ,
AMOR I PERDÓ,
és a dir… allò MILLOR!

COMUNIÓ és la ciència
de la bona convivència
en tot el que és diferència.
Apropa allò separat.
És l’equilibri ordenat
de tot el que és variat
(immòbil o bé en acció
en qualsevol situació),
tant si es tracta de matèria,
esperit o pensament.
Diversitat de riquesa
transmutada en la unitat.
Passat i futur de tot moment
que és fet per sempre present.

AMOR és tota tendresa,
afecte i dedicació.
Estimar i servir els altres
com si els altres fossin jo.
Comprendre la diferència
de tota altra experiència
oposada a la vivència
de la nostra realitat,
i trobar la complaença
que tothom sigui lloat.

Sentir-se petit i pobre
davant tot allò existent
(no cal esforçar-se gaire,
ja ens ho diu l’enteniment).
El mal, el dol, la sofrença…
són conduïts amb consol,
suprimint tota temença,
vers la viva llum del SOL.
Aquell qui dóna vida,
la del SOL de sobre el sol!,
on floreix l’alegria,
on no es perd la il•lusió,
on tot és companyonia
en perfecta COMUNIÓ!

EL PERDÓ hi té l’estada
(en la Comunió i l’Amor).
El mal i l’odi oblidats.
Perdonarem tots els deutes
d’aquells qui ens hagin danyat;
i l’odi, que dona alè a tot pecat,
amb indulgència amorosa
també serà perdonat.
Respirarem el PERDÓ!
Tant si ens agrada com no,
anem devers allò MILLOR!
Tastarem allò dolent.
Sabrem, també, allò que és bo.
Però som cridats per l’AMOR
amb COMUNIÓ i PERDÓ
a una VIDA MILLOR!,
tant si volem com si no,
per a tothom, dolent i bo.
A qui no ho vulgui… desventurat!,
tot li serà capgirat,
tindrà l’agulló clavat
–que tot, sent allò millor,
per a ell serà PITJOR.

Voleu un infern més ingrat (per a aquell qui és malvat)
d’estar submergit i fos, per tota l’eternitat, en la més PURA BONDAT,
i... que, sense penedir-se,
ser per sempre perdonat!

Josep Vendrell i Torres

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Josep Vendrell i Torres

Josep Vendrell i Torres

1966 Relats

404 Comentaris

815205 Lectures

Valoració de l'autor: 9.69

Biografia:
Fotografia del mes d'agost de 1964, i de la poesia "AUTORETRAT".

POESIA "AUTORETRAT" - http://relataires.com/r/672300


******

OBRES POÈTIQUES DEL MATEIX AUTOR
===================================

XERROLES MEDIEVALS
ORIGINALITAT IMAGINATIVA
ROSELLES CARTOIXANES
OTGER KATHALON
CORS ABRUSATS -Tres poemes d'amor -
MINYONET EL CAP BEN DRET !
DIÀLEGS POÈTICS
OCELLS PERDUTS I MOIXONS BELLUGOSOS -Tagore, vosaltres i jo-
NUVIANCES I ENDRECES
PENSAMENTS ANAGÒGICS i MENYSPREANCES
MITOLOGIA DEL PECAT


RELATS MEUS MÉS LLEGITS
========================

AMOR CREIXENT - 2370 lect.
EL JOU - 1727 lect.
UN DIA DE JOIA - 1399 lect.
VINE AMOR! - 1362 lect.
DEL DESFICI A L'OBSTINACIÓ - 1220 lect.
CANÇÓ DE SANTA FE - 1200 lect.
PERE VENDRELL (S. XIII) - 1212 lect.
ANGELETS DE LA TERRA - 1138 lect.
LA CRIDA - 1089 lect.
ELS CASTLANS DEL CASTELL DE SU - 1081 lect.
CARLES EL CALB - 1043 lect.
DRET DE CUIXA - 1027 lect.

******************************************

Correu: < venrellus@gmail.com >