Cercador
052 - LA MOR M'HA BESAT "MENYSPREANCES"
Un relat de: Josep Vendrell i Torres- Compartir:
052 - LA MORT M’HA BESAT "MENYSPREANCES"
El pronòstic era un son ben daurat!
El cos, cansat, buscava un bon repòs
i s’ha setit frustrat
per un desvetllar no volgut i sobtat.
Suat..., tremolós,
en sense cap llàgrima estava plorós!
Ai, que he simiat!
Tot era tenebra,
una immensitat negra de veritat,
sense cap estel,
sense terra,
sense gens de cel!
D’aire no n’hi havia;
el meu respirar, l’ofec el fonia;
ni un sol soroll que em fes companyia!
Un espai grandiós
que clos amb la fosca m’oprimia el cos!
Tan sols un forat sense cap paret,
que era petit (més que el menovell);
la llum que s’hi veia
no podia entrar
per la cavitat tant minsa que tenia ell.
Al mirar..., l’ull, em quedà encegat!
L’engoixa em tapava
amb la sensació que quelcom fastigós..., gelat, m’abraçava.
“LA MORT M’HA BESAT!”,
i no era un moment, era eternitat!
Amb neguit al pit, m’he aixecat del llit.
Ah, que llarga i que obscura he trobat la nit!
Un cop l’esperit s’ha tranquil·litzat,
he pensat:
“He vist la claror per aquell forat!
QUÈ ÉS EL QUE EM SEPARA DE L’ALTRE COSTAT?
Josep Vendrell i Torres
El pronòstic era un son ben daurat!
El cos, cansat, buscava un bon repòs
i s’ha setit frustrat
per un desvetllar no volgut i sobtat.
Suat..., tremolós,
en sense cap llàgrima estava plorós!
Ai, que he simiat!
Tot era tenebra,
una immensitat negra de veritat,
sense cap estel,
sense terra,
sense gens de cel!
D’aire no n’hi havia;
el meu respirar, l’ofec el fonia;
ni un sol soroll que em fes companyia!
Un espai grandiós
que clos amb la fosca m’oprimia el cos!
Tan sols un forat sense cap paret,
que era petit (més que el menovell);
la llum que s’hi veia
no podia entrar
per la cavitat tant minsa que tenia ell.
Al mirar..., l’ull, em quedà encegat!
L’engoixa em tapava
amb la sensació que quelcom fastigós..., gelat, m’abraçava.
“LA MORT M’HA BESAT!”,
i no era un moment, era eternitat!
Amb neguit al pit, m’he aixecat del llit.
Ah, que llarga i que obscura he trobat la nit!
Un cop l’esperit s’ha tranquil·litzat,
he pensat:
“He vist la claror per aquell forat!
QUÈ ÉS EL QUE EM SEPARA DE L’ALTRE COSTAT?
Josep Vendrell i Torres
l´Autor
1966 Relats
404 Comentaris
817628 Lectures
Valoració de l'autor: 9.69
Biografia:
Fotografia del mes d'agost de 1964, i de la poesia "AUTORETRAT".POESIA "AUTORETRAT" - http://relataires.com/r/672300
******
OBRES POÈTIQUES DEL MATEIX AUTOR
===================================
XERROLES MEDIEVALS
ORIGINALITAT IMAGINATIVA
ROSELLES CARTOIXANES
OTGER KATHALON
CORS ABRUSATS -Tres poemes d'amor -
MINYONET EL CAP BEN DRET !
DIÀLEGS POÈTICS
OCELLS PERDUTS I MOIXONS BELLUGOSOS -Tagore, vosaltres i jo-
NUVIANCES I ENDRECES
PENSAMENTS ANAGÒGICS i MENYSPREANCES
MITOLOGIA DEL PECAT
RELATS MEUS MÉS LLEGITS
========================
AMOR CREIXENT - 2370 lect.
EL JOU - 1727 lect.
UN DIA DE JOIA - 1399 lect.
VINE AMOR! - 1362 lect.
DEL DESFICI A L'OBSTINACIÓ - 1220 lect.
CANÇÓ DE SANTA FE - 1200 lect.
PERE VENDRELL (S. XIII) - 1212 lect.
ANGELETS DE LA TERRA - 1138 lect.
LA CRIDA - 1089 lect.
ELS CASTLANS DEL CASTELL DE SU - 1081 lect.
CARLES EL CALB - 1043 lect.
DRET DE CUIXA - 1027 lect.
******************************************
Correu: < venrellus@gmail.com >