Cercador
050 - (D) L'ESPILL DEL CEL ESPIRITUAL "PENSAMENTS ANAGÒGICS"
Un relat de: Josep Vendrell i Torres- Compartir:
050 - (D) L’ESPILL DEL CEL ESPIRITUAL "PENSAMENTS ANAGÒGICS"
Amb cos i ànima escala el cim!
No mira enrera.
Mig encegat;
com un de sol
(jai, home i nin),
va vers el SOL!
El cor li crema;
sap de ben cert que sols l’AMOR
l’empeny amunt..., amunt, molt fort!
Res no l’immuta;
tot decidit segueix sa ruta!
Ni les lloances, ni els menyspreus,
són ensopecs per els seus peus!
Allò que sent és tant ardent
que tot el futur i tot el passat es fa PRESENT!
I puja amunt..., amunt..., amunt...,
sense cansar-se, ni adonar-se que va pujant!
No és que s’escapi,
és... que va estirant darrera seu,
per mig dels rocs, damunt la neu,
tot el que porta a dintre del cor!,
allò que estima,
de record amb record,
d’un temps tant breu
en mig dels rocs, damunt la neu.
Va, devers la llum de l’Esperit,
deixant la nit!
Els tres espills són radiants,
de la claror..., dels seus instants
que de foscor s’han transformat en jardins florits,
on cada rusc és sadollant de mel!
Així, el pobre mortal,
arriba, en lloc de caminar, volar ben alt
i se sent ric,
més que un hereu,
que ha anat del primer i del segon,
AL TERCER CEL!
Josep Vendrell i Torres
Amb cos i ànima escala el cim!
No mira enrera.
Mig encegat;
com un de sol
(jai, home i nin),
va vers el SOL!
El cor li crema;
sap de ben cert que sols l’AMOR
l’empeny amunt..., amunt, molt fort!
Res no l’immuta;
tot decidit segueix sa ruta!
Ni les lloances, ni els menyspreus,
són ensopecs per els seus peus!
Allò que sent és tant ardent
que tot el futur i tot el passat es fa PRESENT!
I puja amunt..., amunt..., amunt...,
sense cansar-se, ni adonar-se que va pujant!
No és que s’escapi,
és... que va estirant darrera seu,
per mig dels rocs, damunt la neu,
tot el que porta a dintre del cor!,
allò que estima,
de record amb record,
d’un temps tant breu
en mig dels rocs, damunt la neu.
Va, devers la llum de l’Esperit,
deixant la nit!
Els tres espills són radiants,
de la claror..., dels seus instants
que de foscor s’han transformat en jardins florits,
on cada rusc és sadollant de mel!
Així, el pobre mortal,
arriba, en lloc de caminar, volar ben alt
i se sent ric,
més que un hereu,
que ha anat del primer i del segon,
AL TERCER CEL!
Josep Vendrell i Torres
l´Autor
1966 Relats
404 Comentaris
819000 Lectures
Valoració de l'autor: 9.69
Biografia:
Fotografia del mes d'agost de 1964, i de la poesia "AUTORETRAT".POESIA "AUTORETRAT" - http://relataires.com/r/672300
******
OBRES POÈTIQUES DEL MATEIX AUTOR
===================================
XERROLES MEDIEVALS
ORIGINALITAT IMAGINATIVA
ROSELLES CARTOIXANES
OTGER KATHALON
CORS ABRUSATS -Tres poemes d'amor -
MINYONET EL CAP BEN DRET !
DIÀLEGS POÈTICS
OCELLS PERDUTS I MOIXONS BELLUGOSOS -Tagore, vosaltres i jo-
NUVIANCES I ENDRECES
PENSAMENTS ANAGÒGICS i MENYSPREANCES
MITOLOGIA DEL PECAT
RELATS MEUS MÉS LLEGITS
========================
AMOR CREIXENT - 2370 lect.
EL JOU - 1727 lect.
UN DIA DE JOIA - 1399 lect.
VINE AMOR! - 1362 lect.
DEL DESFICI A L'OBSTINACIÓ - 1220 lect.
CANÇÓ DE SANTA FE - 1200 lect.
PERE VENDRELL (S. XIII) - 1212 lect.
ANGELETS DE LA TERRA - 1138 lect.
LA CRIDA - 1089 lect.
ELS CASTLANS DEL CASTELL DE SU - 1081 lect.
CARLES EL CALB - 1043 lect.
DRET DE CUIXA - 1027 lect.
******************************************
Correu: < venrellus@gmail.com >