Cercador
039 - NO CORRIS QUE VULL VENIR ! "MENYSPREANCES"
Un relat de: Josep Vendrell i Torres- Compartir:
039 - NO CORRIS QUE VULL VENIR ! "MENYSPREANCES"
(L’ànim a Iugoslàvia-any 1999).
M’estiren per allà... per aquí!,
tan si com no, ple de por,
entre el deseixir-se i el patir.
M’empenyen, no puc dormir,
i lànima adelerada,
sols pensa en poder fugir,
i si fuig, fuig ben errada
i amb la mirada entelada
per la mort que em vol ferir.
M’estiren per allà... per aquí!
M’empenyen i em fan seguir!
La vida passa de presa,
se’n va quan la veig venir;
no sé si fuig o s’acosta,
però la sento aprop de mi.
La sento viure i morir
en cada gota d’aigua,
en l’alè i en el flaire,
al meu costat o lluny d’aquí.
M’empenyen i em fan seguir!
No corris que vull venir!
Amb tots aquells que em dominen,
caiem junts al remolí.
En cada bri neix la vida,
i la mort, en cada bri,
la veig fent plorar i patir.
Ai!, bé prou voldria fugir,
però m’estiren i m’empenyen
en aquest perdut camí.
Estic sol! Què faig aquí?
On ets esperança meva?
NO CORRIS QUE VULL VENIR!
Josep Vendrell i Torres
(L’ànim a Iugoslàvia-any 1999).
M’estiren per allà... per aquí!,
tan si com no, ple de por,
entre el deseixir-se i el patir.
M’empenyen, no puc dormir,
i lànima adelerada,
sols pensa en poder fugir,
i si fuig, fuig ben errada
i amb la mirada entelada
per la mort que em vol ferir.
M’estiren per allà... per aquí!
M’empenyen i em fan seguir!
La vida passa de presa,
se’n va quan la veig venir;
no sé si fuig o s’acosta,
però la sento aprop de mi.
La sento viure i morir
en cada gota d’aigua,
en l’alè i en el flaire,
al meu costat o lluny d’aquí.
M’empenyen i em fan seguir!
No corris que vull venir!
Amb tots aquells que em dominen,
caiem junts al remolí.
En cada bri neix la vida,
i la mort, en cada bri,
la veig fent plorar i patir.
Ai!, bé prou voldria fugir,
però m’estiren i m’empenyen
en aquest perdut camí.
Estic sol! Què faig aquí?
On ets esperança meva?
NO CORRIS QUE VULL VENIR!
Josep Vendrell i Torres
Comentaris
-
Josep[Ofensiu]Gabriel M. | 08-12-2014 | Valoració: 10
Un poema dur. Bo, molt bo, però molt dur.
Abraçades.
Gabriel M.
l´Autor
1966 Relats
404 Comentaris
817855 Lectures
Valoració de l'autor: 9.69
Biografia:
Fotografia del mes d'agost de 1964, i de la poesia "AUTORETRAT".POESIA "AUTORETRAT" - http://relataires.com/r/672300
******
OBRES POÈTIQUES DEL MATEIX AUTOR
===================================
XERROLES MEDIEVALS
ORIGINALITAT IMAGINATIVA
ROSELLES CARTOIXANES
OTGER KATHALON
CORS ABRUSATS -Tres poemes d'amor -
MINYONET EL CAP BEN DRET !
DIÀLEGS POÈTICS
OCELLS PERDUTS I MOIXONS BELLUGOSOS -Tagore, vosaltres i jo-
NUVIANCES I ENDRECES
PENSAMENTS ANAGÒGICS i MENYSPREANCES
MITOLOGIA DEL PECAT
RELATS MEUS MÉS LLEGITS
========================
AMOR CREIXENT - 2370 lect.
EL JOU - 1727 lect.
UN DIA DE JOIA - 1399 lect.
VINE AMOR! - 1362 lect.
DEL DESFICI A L'OBSTINACIÓ - 1220 lect.
CANÇÓ DE SANTA FE - 1200 lect.
PERE VENDRELL (S. XIII) - 1212 lect.
ANGELETS DE LA TERRA - 1138 lect.
LA CRIDA - 1089 lect.
ELS CASTLANS DEL CASTELL DE SU - 1081 lect.
CARLES EL CALB - 1043 lect.
DRET DE CUIXA - 1027 lect.
******************************************
Correu: < venrellus@gmail.com >