Cercador
029 - TEMPORALITAT "PENSAMENTS ANAGÒGICS"
Un relat de: Josep Vendrell i Torres- Compartir:
029 - TEMPORALITAT "PENSAMENTS ANAGÒGICS"
SAVIESA 5, 9-16.
Una espurna d’encenalls.
Un coet fent un esclat
que deixa enlluernats els ulls dels qui l’han mirat.
L’esquitx del ferro roent
que repicat amb el mall, s’aixafa sobre l’enclusa.
En l’escala musical: la durada d’una fusa.
La llum de la soldadura
que va unint els dos metalls.
El llamp amb els seus estralls.
El cop en que el picapedrer moldeja la pedra dura.
Una passió. Un moment. Un dolor.
Un sofriment que es fa llarg i pesat.
Això és la temporalitat?
Sí, això i més,
és la temporalitat perduda un l’eternitat!
Qui la troba? Qui la veu,
aquesta minsa llagrimeta caiguda sobre la neu?
Ah!, temps que passes volant, diferent en cada instant!
Canviant i variant
com l’espurna, com l’esclat, com l’esquitx i el repicar,
com l’escala musical
-armonia i melodia que crea, canta i somia-,
com la llum...
El pobre humà sofrent amb el seu enteniment,
s’enganya i s’il·lusiona en un tancar i obrir d’ulls,
tan si té bones estones o va entre mig dels esculls!
Caduc, entre el bé i el mal,
tens tancada l’existència en ta limitada presència
que lliga el teu principi amb el teu final.
Ni de l’abans, ni de l’esdevenir, t’en recordes del camí,
i et preguntes espantat:
“Déu meu! Què estic fent aquí?”
NEIXER, CREIXER, ESTIMAR o ODIAR, PATIR i MORIR!
Fora de la temporalitat hi ha l’immensa eternitat
d’una PAU conscient amb un AMOR que no té fi.
AH!, I AIXÒ HO PODEM ESCOLLIR?
Josep Vendrell i Torres
SAVIESA 5, 9-16.
Una espurna d’encenalls.
Un coet fent un esclat
que deixa enlluernats els ulls dels qui l’han mirat.
L’esquitx del ferro roent
que repicat amb el mall, s’aixafa sobre l’enclusa.
En l’escala musical: la durada d’una fusa.
La llum de la soldadura
que va unint els dos metalls.
El llamp amb els seus estralls.
El cop en que el picapedrer moldeja la pedra dura.
Una passió. Un moment. Un dolor.
Un sofriment que es fa llarg i pesat.
Això és la temporalitat?
Sí, això i més,
és la temporalitat perduda un l’eternitat!
Qui la troba? Qui la veu,
aquesta minsa llagrimeta caiguda sobre la neu?
Ah!, temps que passes volant, diferent en cada instant!
Canviant i variant
com l’espurna, com l’esclat, com l’esquitx i el repicar,
com l’escala musical
-armonia i melodia que crea, canta i somia-,
com la llum...
El pobre humà sofrent amb el seu enteniment,
s’enganya i s’il·lusiona en un tancar i obrir d’ulls,
tan si té bones estones o va entre mig dels esculls!
Caduc, entre el bé i el mal,
tens tancada l’existència en ta limitada presència
que lliga el teu principi amb el teu final.
Ni de l’abans, ni de l’esdevenir, t’en recordes del camí,
i et preguntes espantat:
“Déu meu! Què estic fent aquí?”
NEIXER, CREIXER, ESTIMAR o ODIAR, PATIR i MORIR!
Fora de la temporalitat hi ha l’immensa eternitat
d’una PAU conscient amb un AMOR que no té fi.
AH!, I AIXÒ HO PODEM ESCOLLIR?
Josep Vendrell i Torres
l´Autor
1966 Relats
404 Comentaris
818464 Lectures
Valoració de l'autor: 9.69
Biografia:
Fotografia del mes d'agost de 1964, i de la poesia "AUTORETRAT".POESIA "AUTORETRAT" - http://relataires.com/r/672300
******
OBRES POÈTIQUES DEL MATEIX AUTOR
===================================
XERROLES MEDIEVALS
ORIGINALITAT IMAGINATIVA
ROSELLES CARTOIXANES
OTGER KATHALON
CORS ABRUSATS -Tres poemes d'amor -
MINYONET EL CAP BEN DRET !
DIÀLEGS POÈTICS
OCELLS PERDUTS I MOIXONS BELLUGOSOS -Tagore, vosaltres i jo-
NUVIANCES I ENDRECES
PENSAMENTS ANAGÒGICS i MENYSPREANCES
MITOLOGIA DEL PECAT
RELATS MEUS MÉS LLEGITS
========================
AMOR CREIXENT - 2370 lect.
EL JOU - 1727 lect.
UN DIA DE JOIA - 1399 lect.
VINE AMOR! - 1362 lect.
DEL DESFICI A L'OBSTINACIÓ - 1220 lect.
CANÇÓ DE SANTA FE - 1200 lect.
PERE VENDRELL (S. XIII) - 1212 lect.
ANGELETS DE LA TERRA - 1138 lect.
LA CRIDA - 1089 lect.
ELS CASTLANS DEL CASTELL DE SU - 1081 lect.
CARLES EL CALB - 1043 lect.
DRET DE CUIXA - 1027 lect.
******************************************
Correu: < venrellus@gmail.com >