Cercador
023 - L'UNGIT "MENYSPREANCES"
Un relat de: Josep Vendrell i Torres- Compartir:
023 - L’UNGIT "MENYSPREANCES"
Joan Roig i Diggle.
(Martiritzat entre els dies 11 i 12 de setembre de 1936).
L’aurora clarejava.
El seu rostre i sa mirada, de goig, il·luminava,
abans de sortir el sol.
D’amor sobreeixia
(dintre seu no hi cavia),
era tant L’AMOR que tenia,
que ell ja emprenia el vol!
La nit era oblidada,
son cor la superava amb un fervent anhel,
i lànima (adelerada),
bo estant a la terra,
ja la tenia al CEL!
Com un cavaller ardit,
en vetlla,
va suportar la nit
i el dol ple d’amargor que li cremava el pit.
“Mare..., germanes estimades,
no ploreu en debades
que veig, amb alegria,
com s’ha m’apropa el CRIST!”
Cinc trets el van colpir al despuntar el matí
i un altre el coronava,
així s’assimilava
a aquell per qui ell frisava
amb tots els seus sentits!
Pel camí de la mort,
el mal enfurismat li va abatre el cor,
i el seu cor s’escapava, com l’ocell del parany,
devers la VIDA PLENA, deixant dolor i afany.
DE GLÒRIA HA ESTAT UNGIT!
La seva sang de màrtir l’ha fet fill elegit!
Que ens guiï en les tenebres nostre estimat germà!
QUE ENS PORTI VERS EL PARE,
agafats de la mà!
Josep Vendrell i Torres
Joan Roig i Diggle.
(Martiritzat entre els dies 11 i 12 de setembre de 1936).
L’aurora clarejava.
El seu rostre i sa mirada, de goig, il·luminava,
abans de sortir el sol.
D’amor sobreeixia
(dintre seu no hi cavia),
era tant L’AMOR que tenia,
que ell ja emprenia el vol!
La nit era oblidada,
son cor la superava amb un fervent anhel,
i lànima (adelerada),
bo estant a la terra,
ja la tenia al CEL!
Com un cavaller ardit,
en vetlla,
va suportar la nit
i el dol ple d’amargor que li cremava el pit.
“Mare..., germanes estimades,
no ploreu en debades
que veig, amb alegria,
com s’ha m’apropa el CRIST!”
Cinc trets el van colpir al despuntar el matí
i un altre el coronava,
així s’assimilava
a aquell per qui ell frisava
amb tots els seus sentits!
Pel camí de la mort,
el mal enfurismat li va abatre el cor,
i el seu cor s’escapava, com l’ocell del parany,
devers la VIDA PLENA, deixant dolor i afany.
DE GLÒRIA HA ESTAT UNGIT!
La seva sang de màrtir l’ha fet fill elegit!
Que ens guiï en les tenebres nostre estimat germà!
QUE ENS PORTI VERS EL PARE,
agafats de la mà!
Josep Vendrell i Torres
l´Autor
1966 Relats
404 Comentaris
817810 Lectures
Valoració de l'autor: 9.69
Biografia:
Fotografia del mes d'agost de 1964, i de la poesia "AUTORETRAT".POESIA "AUTORETRAT" - http://relataires.com/r/672300
******
OBRES POÈTIQUES DEL MATEIX AUTOR
===================================
XERROLES MEDIEVALS
ORIGINALITAT IMAGINATIVA
ROSELLES CARTOIXANES
OTGER KATHALON
CORS ABRUSATS -Tres poemes d'amor -
MINYONET EL CAP BEN DRET !
DIÀLEGS POÈTICS
OCELLS PERDUTS I MOIXONS BELLUGOSOS -Tagore, vosaltres i jo-
NUVIANCES I ENDRECES
PENSAMENTS ANAGÒGICS i MENYSPREANCES
MITOLOGIA DEL PECAT
RELATS MEUS MÉS LLEGITS
========================
AMOR CREIXENT - 2370 lect.
EL JOU - 1727 lect.
UN DIA DE JOIA - 1399 lect.
VINE AMOR! - 1362 lect.
DEL DESFICI A L'OBSTINACIÓ - 1220 lect.
CANÇÓ DE SANTA FE - 1200 lect.
PERE VENDRELL (S. XIII) - 1212 lect.
ANGELETS DE LA TERRA - 1138 lect.
LA CRIDA - 1089 lect.
ELS CASTLANS DEL CASTELL DE SU - 1081 lect.
CARLES EL CALB - 1043 lect.
DRET DE CUIXA - 1027 lect.
******************************************
Correu: < venrellus@gmail.com >