017 - HA RESSUCITAT "LA NOVA CREACIÓ"

017 - HA RESSUCITAT "LA NOVA CREACIÓ"

Ha ressucitat!,
i amb ELL tota l’existència i l’univers creat
serem transformats junts amb tot el passat!
ÉS LA NOVA IMATGE que hem de seguir!
ÉS EL NOU CAMÍ,
el mateix de sempre però DIVINITZAT!
L’única VERITAT...
ELL SE’NS HA DONAT
I ÉS LA VIDA NOVA DELS RESSUSCITATS!

LA NOVA CREACIÓ, ja la veig venir!,
baixa de Sió tota resplendent
de L’AMOR ARDENT!
Els cels seran nous amb la terra nova;
no han desaparegut i, amb el mal vençut,
s’han rejovenit d’AMOR INFINIT!;
amb el sofriment s’han omplert de bellesa
i és el seu consol el DÉU DE TENDRESA!

Oh, la nova Jerusalem Celestial!,
la Santa, abillada com l’única núvia immortal, engalanada per a L’ESPÒS,
i per sempre amanyagada
amb un tracte DOLÇ, AFECTIU... AMORÓS!

DE SIÓ ENS VE LA SALVACIÓ,
“LA NOVA CREACIÓ!”

OH, LA NOVA CREACIÓ!
No serà una de distinta,
és la mateixa REDIMIDA!,
sadollada de llum i AMOR
sense cap mida!

OH, LA NOVA CREACIÓ!
L’única que esborrarà l’esperança
amb la perdurable il•lusió!
El PRESENT CONSTANT
l’ha conservada en cada instant.

NO S’HA PERDUT!
PER LA VICTÒRIA ETERNA DEL DÉU AMOR
TOT HO HA VENÇUT,
AMB EL CRIST, L’ESTIMAT,
EL SEU ESCUT!

Veniu devers Javè,
amb crits de festa celebrem
que ELL és la Roca que ens ha salvat;
amb joia l’aclamarem!
Presentem-nos a lloar-lo al seu davant;
aclamem-lo amb la joia del nostre cant!
Javè és el nostre Déu sobirà,
de déus de mentida, mai més no n’hi haura;
s’ha acabat la idolatria i la superstició,
és purificada la nostra adoració!,
les entranyes de la terra Ell té a la mà;
són d’Ell els cims de les muntanyes,
ha fet la mar i els oceans,
ha modelat la terra ferma
amb les seves mans!

Veniu, prosternem-nos i adorem-lo;
agenollem-nos tots al seu davant,
que ens ha creat i ens vol al seu costat!
ÉS ELL, EL NOSTRE DÉU!,
que ens ha alliberat del fred i de la neu;
som el seu poble que Ell mateix pastura,
el ramat que Ell mateix guia...
és la nostra LLUM de l’únic DIA,
del CEL dels cels,
L’OMNIPRESENT ALTURA!

“Estem de festa, sentim la vostra veu!
Els nostres cors no són a Meribà,
ni errants estem en el desert àrid de Massà.
La prova s’ha acabat.
Les temptacions no hi són!
Hem vist les vostres obres i us hem lloat;
en VÓS s’ha complagut i s’ha salvat el món!,
la humanitat ha retrobat el seu si, esgarriat,
coneix i estima amb bogeria vostres camins,
EN VÓS HA TROBAT LA NOVA CREACIÓ.
EN VÓS REPOSEM L’ETERNA ADORACIÓ.
EN VOSTRE PRESENT, D’AMOR CONSTANT,
VIUREM PER SEMPRE AL VOSTRE DAVANT!”

Josep Vendrell i Torres