Cercador
016 - LA NOVA CREACIÓ "LA NOVA CREACIÓ"
Un relat de: Josep Vendrell i Torres016 - LA NOVA CREACIÓ "LA NOVA CREACIÓ"
Noè va preveure l’alba flamejant,
de glòria i de llum, tot profetizant.
L’arca en terra eixuta, dalt del mont Ararat,
després del diluvi i amb foc a l’altar.
Ell i els seus, postrant-se, Déu van adorar.
Abraham com Isaac, sadolls d’emoció,
en l’àngel tastaren nova creació!
Aquella muntanya digueren: “Yavè-yire”.
Allí Déu, amb amor, els va proveir.
Al fill espantat... el pare entristit
allà en holocaust l’anava a oferir.
Pare dels creients, model d’obeir!
Moisès descalçat, la bardissa ardent...
en el foc va veure el JO SÓC PRESENT
que no es consumia a dalt de l’Horeb;
el temps no comptava;
ni la calor ni el fred
no el podien treure
del sagrat indret!
Moisès de valentia es va revestir
i va tornar a l’Egipte, d’on ell va fugir.
La terra promesa el feia frisar,
com si pressentís allò que vindrà
(la terra nova que ens fa somiar);
també, en el desert, tot ell la pressentí
quan davallava la llei de dalt el Sinaí.
Elies, en el Carmel,
feia sucumbir l’esperit rebel.
Com l’arcàngel Miquel,
va foragitar tota rebel•lió,
que l’adoració i els cants de lloança
sols són del Senyor!;
preludi del Cel li era el mont Carmel,
la terra promesa rica en llet i mel.
Ell, igual que Moisès, se’n va anar a l’Horeb;
dintre una cova passà la nit,
era esperonat d’un gran zel per Déu,
es trobava trist, de dolor oprimit,
i en un temps molt breu,
fora de la gruta el seu cor el treu;
una ventada formà un huracà,
un terratrèmol tot ho va esberlar,
i després un foc roent i agressiu
que en aquell indret no hi deixà res viu...;
però Déu no s’hi veia en cap de tots tres,
en tots tres hi era sense ser-hi pres.
El so d’un oreig molt dolç i suau
omplí el seu cor d’una tendra pau;
amb el seu mantell es cobrí la faç
i sentí un respecte profund i veraç
quan Déu li digué:
– “Elies... què fas?”
– M’està esperonant, per Vós, un gran zel
(LA CREACIÓ NOVA, LA GLÒRIA DEL CEL)!
I Déu, que és AMOR i que lliure és,
es quedà corprès!
També el bon Eliseu (un profeta gran),
a dalt del Carmel parlava amb Déu Sant!
Ell va ser guia del poble escollit;
del poble que canta de goig i lloant
(de dia i de nit)
en la nova vida del PRESENT CONSTANT!
La dona pouava al pou de Jacob.
Així dialogaven la vida i la mort:
– Dona, dóna’m aigua per beure’n un glop!
– Com goses parlar-me, tu que ets jueu?
Samaria i Judea creient ambdós en Déu,
uns a la muntanya del Garizim
(oferint alabances i holocaustos al cim),
els altres a Sió, al temple del Senyor;
si bé divergien en la devoció,
Crist treu importància a tal divisió!
– Déu és Esperit! L’hora ja ha arribat!,
adoreu el Pare en Esperit i en Veritat!
I un doll d’aigua viva va brollar sens fi;
ÉS LA VIDA NOVA
QUE ELL ENS VA PREDIR!
En el mont Tabor brillaven com l’or,
les cares resplendents de sol refulgent,
Moisès i Elies junts amb el Messies,
tots vestits de blanc, de llum esclatant;
van dir extasiats Pere, Jaume i Joan:
“Que bé s’hi està aquí!”
ÉS EL NOU DESTÍ de l’home sofrent,
del pobre indigent,
de la humanitat,
que ha estat salvada
del malvat pecat
I TRANSFIGURADA
EN CRIST, L’ESTIMAT!
Del Gòlgota al damunt,
fimbraven les creus,
era el sofriment violent i lent
de la mort dels reus!
L’Ungit hi pujà
i obrint els braços ens volgué abraçar;
el malvat maligne els hi va clavar,
cada cop que dava amb l’ingrat martell,
tots hi érem presents per morir amb ELL!,
i així nostra mort, dins l’espai i el temps,
va ser redimida per L’AMOR IMMENS!
Bé que el vigilaven amb soldats armats,
ells, els qui manaven i tot ho dominaven,
eren ben covards!,
però va ressorgir CRIST, L’AMOR DIVÍ!
Josep Vendrell i Torres
Noè va preveure l’alba flamejant,
de glòria i de llum, tot profetizant.
L’arca en terra eixuta, dalt del mont Ararat,
després del diluvi i amb foc a l’altar.
Ell i els seus, postrant-se, Déu van adorar.
Abraham com Isaac, sadolls d’emoció,
en l’àngel tastaren nova creació!
Aquella muntanya digueren: “Yavè-yire”.
Allí Déu, amb amor, els va proveir.
Al fill espantat... el pare entristit
allà en holocaust l’anava a oferir.
Pare dels creients, model d’obeir!
Moisès descalçat, la bardissa ardent...
en el foc va veure el JO SÓC PRESENT
que no es consumia a dalt de l’Horeb;
el temps no comptava;
ni la calor ni el fred
no el podien treure
del sagrat indret!
Moisès de valentia es va revestir
i va tornar a l’Egipte, d’on ell va fugir.
La terra promesa el feia frisar,
com si pressentís allò que vindrà
(la terra nova que ens fa somiar);
també, en el desert, tot ell la pressentí
quan davallava la llei de dalt el Sinaí.
Elies, en el Carmel,
feia sucumbir l’esperit rebel.
Com l’arcàngel Miquel,
va foragitar tota rebel•lió,
que l’adoració i els cants de lloança
sols són del Senyor!;
preludi del Cel li era el mont Carmel,
la terra promesa rica en llet i mel.
Ell, igual que Moisès, se’n va anar a l’Horeb;
dintre una cova passà la nit,
era esperonat d’un gran zel per Déu,
es trobava trist, de dolor oprimit,
i en un temps molt breu,
fora de la gruta el seu cor el treu;
una ventada formà un huracà,
un terratrèmol tot ho va esberlar,
i després un foc roent i agressiu
que en aquell indret no hi deixà res viu...;
però Déu no s’hi veia en cap de tots tres,
en tots tres hi era sense ser-hi pres.
El so d’un oreig molt dolç i suau
omplí el seu cor d’una tendra pau;
amb el seu mantell es cobrí la faç
i sentí un respecte profund i veraç
quan Déu li digué:
– “Elies... què fas?”
– M’està esperonant, per Vós, un gran zel
(LA CREACIÓ NOVA, LA GLÒRIA DEL CEL)!
I Déu, que és AMOR i que lliure és,
es quedà corprès!
També el bon Eliseu (un profeta gran),
a dalt del Carmel parlava amb Déu Sant!
Ell va ser guia del poble escollit;
del poble que canta de goig i lloant
(de dia i de nit)
en la nova vida del PRESENT CONSTANT!
La dona pouava al pou de Jacob.
Així dialogaven la vida i la mort:
– Dona, dóna’m aigua per beure’n un glop!
– Com goses parlar-me, tu que ets jueu?
Samaria i Judea creient ambdós en Déu,
uns a la muntanya del Garizim
(oferint alabances i holocaustos al cim),
els altres a Sió, al temple del Senyor;
si bé divergien en la devoció,
Crist treu importància a tal divisió!
– Déu és Esperit! L’hora ja ha arribat!,
adoreu el Pare en Esperit i en Veritat!
I un doll d’aigua viva va brollar sens fi;
ÉS LA VIDA NOVA
QUE ELL ENS VA PREDIR!
En el mont Tabor brillaven com l’or,
les cares resplendents de sol refulgent,
Moisès i Elies junts amb el Messies,
tots vestits de blanc, de llum esclatant;
van dir extasiats Pere, Jaume i Joan:
“Que bé s’hi està aquí!”
ÉS EL NOU DESTÍ de l’home sofrent,
del pobre indigent,
de la humanitat,
que ha estat salvada
del malvat pecat
I TRANSFIGURADA
EN CRIST, L’ESTIMAT!
Del Gòlgota al damunt,
fimbraven les creus,
era el sofriment violent i lent
de la mort dels reus!
L’Ungit hi pujà
i obrint els braços ens volgué abraçar;
el malvat maligne els hi va clavar,
cada cop que dava amb l’ingrat martell,
tots hi érem presents per morir amb ELL!,
i així nostra mort, dins l’espai i el temps,
va ser redimida per L’AMOR IMMENS!
Bé que el vigilaven amb soldats armats,
ells, els qui manaven i tot ho dominaven,
eren ben covards!,
però va ressorgir CRIST, L’AMOR DIVÍ!
Josep Vendrell i Torres
l´Autor
1966 Relats
404 Comentaris
834147 Lectures
Valoració de l'autor: 9.69
Biografia:
Fotografia del mes d'agost de 1964, i de la poesia "AUTORETRAT".POESIA "AUTORETRAT" - http://relataires.com/r/672300
******
OBRES POÈTIQUES DEL MATEIX AUTOR
===================================
XERROLES MEDIEVALS
ORIGINALITAT IMAGINATIVA
ROSELLES CARTOIXANES
OTGER KATHALON
CORS ABRUSATS -Tres poemes d'amor -
MINYONET EL CAP BEN DRET !
DIÀLEGS POÈTICS
OCELLS PERDUTS I MOIXONS BELLUGOSOS -Tagore, vosaltres i jo-
NUVIANCES I ENDRECES
PENSAMENTS ANAGÒGICS i MENYSPREANCES
MITOLOGIA DEL PECAT
RELATS MEUS MÉS LLEGITS
========================
AMOR CREIXENT - 2370 lect.
EL JOU - 1727 lect.
UN DIA DE JOIA - 1399 lect.
VINE AMOR! - 1362 lect.
DEL DESFICI A L'OBSTINACIÓ - 1220 lect.
CANÇÓ DE SANTA FE - 1200 lect.
PERE VENDRELL (S. XIII) - 1212 lect.
ANGELETS DE LA TERRA - 1138 lect.
LA CRIDA - 1089 lect.
ELS CASTLANS DEL CASTELL DE SU - 1081 lect.
CARLES EL CALB - 1043 lect.
DRET DE CUIXA - 1027 lect.
******************************************
Correu: < venrellus@gmail.com >