Cercador
015 - SENTO, EN EL SEU COR "JOAN"
Un relat de: Josep Vendrell i Torres015 - SENTO, EN EL SEU COR "JOAN"
(18,1-40. 19,1-16)
Sento, en el teu cor,
els pasos taïdors d’una nit molt fosca,
s’apropen, cobards i cautelosament,
penetrants i afilats i en sense cap osca,
nerviosos amb ànim violent,
amb fràgils llums
i amb murmuris profunds,
fluixos o forts, segons com mana el vent;
ombres vacil•lants i enganyadores,
semblants a les aigües barrumbades
baixant per un torrent,
temps maleït d’interminables hores!.
Jo, immòvil i pobre espectador,
sentia del teu cor la trista cançó:
“Oh, poble escollit!, poble estimat!.
En que t’he defraudat?.
Respón-me!”.
Cruel, indiferent,
oh, poble!,
en el passat i en el futur t’he vist present.
El Temple és del Senyor!
(proclamen els que manen, fent seva la raó);
Els qui manem aquí, són aquest i sóc jo!.
És molta responsabilitat...
protegirem el poble i aquest lloc sagrat!.
Val més que mori un home i sigui eliminat,
i així, el poble no es perdi i pugui ser salvat;
de fet ha de morir...
porteu-lo al roma Pilat que fagin de botxí!.
Déu meu, quin sacerdoci!.
Efectivament, cruelment l’han fet patir,
s’ha d’immolar la víctima per poder-la oferir.
“El Temple és del Senyor!.
Que manin en el Temple,
però a fora mana el Cèsar,
i en nom del Cèsar... jo!”.
Pensava que ell manava,
i manava la por,
la por moguda per l’odi,
l’odi alat d’enveja,
l’enveja amb cor traïdor!.
Josep Vendrell i Torres
(18,1-40. 19,1-16)
Sento, en el teu cor,
els pasos taïdors d’una nit molt fosca,
s’apropen, cobards i cautelosament,
penetrants i afilats i en sense cap osca,
nerviosos amb ànim violent,
amb fràgils llums
i amb murmuris profunds,
fluixos o forts, segons com mana el vent;
ombres vacil•lants i enganyadores,
semblants a les aigües barrumbades
baixant per un torrent,
temps maleït d’interminables hores!.
Jo, immòvil i pobre espectador,
sentia del teu cor la trista cançó:
“Oh, poble escollit!, poble estimat!.
En que t’he defraudat?.
Respón-me!”.
Cruel, indiferent,
oh, poble!,
en el passat i en el futur t’he vist present.
El Temple és del Senyor!
(proclamen els que manen, fent seva la raó);
Els qui manem aquí, són aquest i sóc jo!.
És molta responsabilitat...
protegirem el poble i aquest lloc sagrat!.
Val més que mori un home i sigui eliminat,
i així, el poble no es perdi i pugui ser salvat;
de fet ha de morir...
porteu-lo al roma Pilat que fagin de botxí!.
Déu meu, quin sacerdoci!.
Efectivament, cruelment l’han fet patir,
s’ha d’immolar la víctima per poder-la oferir.
“El Temple és del Senyor!.
Que manin en el Temple,
però a fora mana el Cèsar,
i en nom del Cèsar... jo!”.
Pensava que ell manava,
i manava la por,
la por moguda per l’odi,
l’odi alat d’enveja,
l’enveja amb cor traïdor!.
Josep Vendrell i Torres
l´Autor
1966 Relats
404 Comentaris
834147 Lectures
Valoració de l'autor: 9.69
Biografia:
Fotografia del mes d'agost de 1964, i de la poesia "AUTORETRAT".POESIA "AUTORETRAT" - http://relataires.com/r/672300
******
OBRES POÈTIQUES DEL MATEIX AUTOR
===================================
XERROLES MEDIEVALS
ORIGINALITAT IMAGINATIVA
ROSELLES CARTOIXANES
OTGER KATHALON
CORS ABRUSATS -Tres poemes d'amor -
MINYONET EL CAP BEN DRET !
DIÀLEGS POÈTICS
OCELLS PERDUTS I MOIXONS BELLUGOSOS -Tagore, vosaltres i jo-
NUVIANCES I ENDRECES
PENSAMENTS ANAGÒGICS i MENYSPREANCES
MITOLOGIA DEL PECAT
RELATS MEUS MÉS LLEGITS
========================
AMOR CREIXENT - 2370 lect.
EL JOU - 1727 lect.
UN DIA DE JOIA - 1399 lect.
VINE AMOR! - 1362 lect.
DEL DESFICI A L'OBSTINACIÓ - 1220 lect.
CANÇÓ DE SANTA FE - 1200 lect.
PERE VENDRELL (S. XIII) - 1212 lect.
ANGELETS DE LA TERRA - 1138 lect.
LA CRIDA - 1089 lect.
ELS CASTLANS DEL CASTELL DE SU - 1081 lect.
CARLES EL CALB - 1043 lect.
DRET DE CUIXA - 1027 lect.
******************************************
Correu: < venrellus@gmail.com >