014 - JA HA ARRIBAT LA PASQUA "JOAN"

014 - JA HA ARRIBAT LA PASQUA "JOAN"

(13,1-38. 14,1-31. 15,1-27. 16,1-33. 17,1-26)
Ja ha arribat la Pasqua
i abans del sopar,
t’ajups i t’humilies... et fas servidor
i ens rentes els peus,
Tu, que ets el Senyor!.
A dins del teu cor sento la lliçó
que em guia i m’ensenya el camí millor.

Oh!, quantes paraules ens vas dir sopant;
nosaltres, incults, atents i escoltant,
voliem entendre, però erem infants,
lliçons elevades, sublims, d’un sentit gegant!;
callavem, miravem, alguns preguntavem,
tots ben expectants.
Ah,Senyor!, que n’eren d’excelses i grants.

“A casa del Pare hi ha lloc per a molts”.
Pobres som nosaltres que ens sentim ben sols!.

“Jo sóc el camí, la veritat i la vida”.
No entenem el que dius
però ens fas sentir vius
i ens dones alegria.

“Qui em veu a mi, veu al Pare”.
Se’ns entelen els ulls mirant-te a la cara,
veiem la BONDAT DEL PARE ESTIMAT!.

“Si m’estimeu
guardareu els meus manamens”.
Prou que t’estimem!, de cor i amb les ments!.

“Pregaré al Pare
i us donarà l’Esperit de la veritat”.
Oh, com l’esperem!, és la llibertat,
la força del poble que està esclavitzat.

“No us deixeré orfes”.
Ens dius que te’n vas i ens vols donar forces.
Com podem concebre el que dius i fas?.
Tots volem venir-hi, digues, doncs: On vas?.

“Us deixo la pau, us dono la meva pau”.
T’estan perseguint!,
la pau que Tu ens dones la porterem a dins.
Bé prou que ho veiem;
et tenim per Mestre... per Tu morirem.
Done’ns la PAU teva que tots la volem!.

“Josóc el cep i vosaltres els sarments”.
Aquí tens la vinya, oh, Senyor estimat!,
la nostra sang sigui el TEU VI SAGRAT!.

“Estimeu-vos els uns als altres
tal com jo us he estimat”.
No et podem decebre;
Tu ens ho has manat!, perderem les forces... no la Caritat!.

“No m’heu escollit vosaltres a mi;
sóc jo qui us he escollit a vosaltres”.
Ja ens enrecordem quan ens vas cridar;
el cor ens glatia,
i de un en un (el cor de cada un),
s’omplí d’alegria.
L’il•lusió latent,
que sols Tu la veies, es va fer present!

“Quan vingui l’Esperit de la veritat
us conduirà cap a la veritat sencera”.
Que vingui!, que vingui el Sant Esperit!,
que el món de mentida
sigui transformat en la veritat plena;
que anul•li el pecat;
que el poble escollit,
pel Sant Esperit sigui conduït!.

“D’aquí poc ja no em veureu,
però poc després em tornareu a veure”.
Dius que vas i vens;
quan la llum s’apaga reina la foscor,
si estem en l’estança perdem la visió,
però... els qui estan a dintre, hi són?,
si o no?.
Has dit: No em veureu!.
Ens quederem cecs, mancats de claror,
sense entendre res, com ara o pitjor!;
poc després tornarà
la teva llum que se’n va.
Tornarem a veure.
Tornarem a creura.
Tornarem a viure.
Naixarem de nou.
Perderem la por.
Amb una nova empenta i d’una nova acció,
sabrem i entendrem que és la RESSURRECCIÓ!.

Són desitjos vius tot allò que ens dius,
més, ens tindràs d’absoldre amb el teu perdó
perquè, molt a pesar nostre,
et donem el SI i ens quedem el NO!.

Tot aquest diàleg jo l’he ben viscut
a sobre del teu pit que em feia d’escut,
i és que era tan fort el batec del teu COR,
que quan el sentia, creia que em moria.
Tu m’has protegit amb el teu AMOR!.
Era tan sublim tot el que Tu has dit,
i roent com el foc,
tan gran i infinit!,
que jo, indefens, hagués caigut mort!.

Josep Vendrell i Torres