Cercador
012 - EL SISÈ SEGELL "ELS SET SEGELLS"
Un relat de: Josep Vendrell i Torres- Compartir:
012 - EL SISÈ SEGELL "ELS SET SEGELLS"
Tremola l’Anyell
quan trenca dolgut
el sisè segell!.
-Ja pots trontollar,
terra adolorida, de tant de plorar!.
El sol s’enfosqueix,
un sac de carbó a tots ens cobreix.
La lluna, sagnant,
coagulant-se tota i anant-se apagant.
Els estels, del cel, cauen furients,
igual que els fruits verds sacsejats pels vents.
L’univers es plega, com un pergamí
que s’esmunyeix dels dits amb un remolí.
Illes i muntanyes van d’allà a ací!.
QUI HO POT RESISTIR?!.
Magnats, poderosos, reis i gobernants,
els de les mans plenes i els d’indigents mans.
Tots, esclaus com lliures, ho veuen venir;
la llum hi ha s’atansa, la fi ja està aquí!.
-Muntanyes i roques, ens podeu cibrir?.
Podrem amagar-nos,
podrem excusar-nos,
plorar o escopir,
però... per més que volguem,
no podrem fugir!.
Qui pot resistir el contrast del canvi
d’aquest món mesquí
amb la immutabilitat de L’AMOR DIVÍ?
L’ANYELL DEGOLLAT...
PARAULA VISIBLE DEL DÉU ENCARNAT,
ÉS AQUEST AMOR,
que nosaltres els homes,
hem CRUSSIFICAT!.
Deturat...
moment d’humanitat latent!,
mira...
quatre esperits àngelics
retenen els vents
perquè no devastin mars i continents;
la rosa nàutica, sense utilitat,
espera, frisosa, retornar al combat!.
Josep Vendrell i Torres
Tremola l’Anyell
quan trenca dolgut
el sisè segell!.
-Ja pots trontollar,
terra adolorida, de tant de plorar!.
El sol s’enfosqueix,
un sac de carbó a tots ens cobreix.
La lluna, sagnant,
coagulant-se tota i anant-se apagant.
Els estels, del cel, cauen furients,
igual que els fruits verds sacsejats pels vents.
L’univers es plega, com un pergamí
que s’esmunyeix dels dits amb un remolí.
Illes i muntanyes van d’allà a ací!.
QUI HO POT RESISTIR?!.
Magnats, poderosos, reis i gobernants,
els de les mans plenes i els d’indigents mans.
Tots, esclaus com lliures, ho veuen venir;
la llum hi ha s’atansa, la fi ja està aquí!.
-Muntanyes i roques, ens podeu cibrir?.
Podrem amagar-nos,
podrem excusar-nos,
plorar o escopir,
però... per més que volguem,
no podrem fugir!.
Qui pot resistir el contrast del canvi
d’aquest món mesquí
amb la immutabilitat de L’AMOR DIVÍ?
L’ANYELL DEGOLLAT...
PARAULA VISIBLE DEL DÉU ENCARNAT,
ÉS AQUEST AMOR,
que nosaltres els homes,
hem CRUSSIFICAT!.
Deturat...
moment d’humanitat latent!,
mira...
quatre esperits àngelics
retenen els vents
perquè no devastin mars i continents;
la rosa nàutica, sense utilitat,
espera, frisosa, retornar al combat!.
Josep Vendrell i Torres
l´Autor
1966 Relats
404 Comentaris
819208 Lectures
Valoració de l'autor: 9.69
Biografia:
Fotografia del mes d'agost de 1964, i de la poesia "AUTORETRAT".POESIA "AUTORETRAT" - http://relataires.com/r/672300
******
OBRES POÈTIQUES DEL MATEIX AUTOR
===================================
XERROLES MEDIEVALS
ORIGINALITAT IMAGINATIVA
ROSELLES CARTOIXANES
OTGER KATHALON
CORS ABRUSATS -Tres poemes d'amor -
MINYONET EL CAP BEN DRET !
DIÀLEGS POÈTICS
OCELLS PERDUTS I MOIXONS BELLUGOSOS -Tagore, vosaltres i jo-
NUVIANCES I ENDRECES
PENSAMENTS ANAGÒGICS i MENYSPREANCES
MITOLOGIA DEL PECAT
RELATS MEUS MÉS LLEGITS
========================
AMOR CREIXENT - 2370 lect.
EL JOU - 1727 lect.
UN DIA DE JOIA - 1399 lect.
VINE AMOR! - 1362 lect.
DEL DESFICI A L'OBSTINACIÓ - 1220 lect.
CANÇÓ DE SANTA FE - 1200 lect.
PERE VENDRELL (S. XIII) - 1212 lect.
ANGELETS DE LA TERRA - 1138 lect.
LA CRIDA - 1089 lect.
ELS CASTLANS DEL CASTELL DE SU - 1081 lect.
CARLES EL CALB - 1043 lect.
DRET DE CUIXA - 1027 lect.
******************************************
Correu: < venrellus@gmail.com >