011 - NI SÍ... NI NO "NUVIANCES"

011 - NI SÍ... NI NO "NUVIANCES"


Noces d’argent de Teresa Tallada i Manel Rosell.
(Any 1996)

La festa és encetada,
tothom al jardí
amb joia i gaubança;
el fruit de l’esperança
primer ha de florir.
Vint-i-cinc anys de conviure,
amb plor i també amb somriure,
n’heu omplert vostre camí.
En mig de la gatzara,
bons germans que em vareu dir?
Vosaltres que en la jovanesa,
plena d’amor i plena de tendresa,
com un pomell de flors veu oferir!
-És millor... oi?, allò que tens ara
que aquell desig perdut del teu ahir?
-NI NO... NI SÍ.
-Ja sé que aquell pomell està marcit!,
però l’anyorança delerosa,
sense mida de foc i de neguit,
omplia el nostre pit,
llençant-nos tot de ple a l’infinit,
l’únic sentit de la nostra jove vida.
-NI SÍ... NI NO.
-Sense el passat encisador,
tu no series tu i jo no seria jo!
Nostre pomell marcit ha reflorit,
el DÉU AMOR tot ell l’ha poseït!
Sembla mentida que un petit oferiment
fagi conmoure a DÉU OMNIPOTENT!
-Les deus virginals daigua ben clara
des de els cimals davallen fins el pla,
n’hi ha que esqueden per les altes prades,
allà, sol i serena les fan evaporar.

Les altres, bo i perdent la transparència,
les valls fan germinar!
-NI NO... NI SÍ.
-Cada vida és fecunda;
amb alegries i dolors (lluita i consol),
el camí del davant és sempre nou;
el de darrera, com el sol de ponent,
que és el mateig però és diferent,
és el que fa de base al nostre fonament.
Sí, sense el nostre passat, dolent o bo,
tu no series tu i jo no seria jo!
-NI SÍ... NI NO.
-L’origen de tot és DIVÍ i BO.
El ésser humà, com un fruit sadrat,
és més que l’univers per Déu creat!
Únic, irrepetible... original,
distint dels altres
amb el seu bé i el seu mal.
La força creadora actua en el nostre si;
dintre el temps
-en l’art, la ciència i la història;
en l’esperit, la intel•ligència i la memòria-.
Sense el passat del meu desig perdut,
qué seria de mi? Qué hagués sigut?
-es ben veritat que la matèria és forta,
plena de vida que mor i ressorgeix;
en cada brí de cosa
l’ESPERIT hi és i hi neix i hi creix;
cada moment de la nostra existència,
viscuda a dintre el temps,
és d’un valor immens,
i és el que és (malgrat la diferència),
som el que som
i aixó no ho canvia el món!
Amb consciència us diré,
que fóssim el que fóssim,
si l’ESPERIT no hi és,
no som i no serem res de re.

La flor és molt formosa,
però n’és inconscient;
no pot ni gosa canviar el seu present.
Per aixó el ésser humà,
immergit en tot allò creat,
ell amb sa història,
és com un fruit sagrat!

En les noces d’argent que hem celebrat,
s’ha fet palès que diferència i convivència,
en DÉU són la ciència
a on neix la CARITAT,
i que allò creat no és sols un moment,
sinó que és un prinsipi
amb sense acabament!
En l’unió de dos éssers ben personals,
distins... cadascú amb els seus cabals,
la vida és multiplica, l’amor es fa immortal!
El somriure i el plor,
el caminant els troba;
l’existència és un constant infantament
que posa el cor i l’esperit a proba;
l’amor no és regalat en cap moment,
el seu preu és la lluita que desglossa
allò dolent i bo
del nostre sentiment!
-NI SÍ... NI NO.
Sense el passat dolent o encisador,
tu no series tu, ni jo seria jo!
-NI NO... NI SÍ.
Podem tenir
l’amor pobre i mesquí,
PERÒ AMB DÉU
(que tant estima),
EL NOSTRE AMOR,
EN ELL NO TINDRÀ FI!

Josep Vendrell i Torres