011 - JUDICI PARTICULAR ( II ) "LA NOVA CREACIÓ"

011 - JUDICI PARTICULAR ( II ) "LA NOVA CREACIÓ"

Als vostres ministres (els bons sacerdots)
i als monjos i monges a vós consagrats,
com pares i mares els hauré estimat?;
amb la seva entrega per mi han fet els vots
i jo no els he dat prou honra,
sent germans de tots.

Puc estar tranquil, no sóc assassí,
mes la mort petita sempre l’he anada fent.
Quanta indiferència pel pobre indigent!
El malalt i el vell, confiaven en mi!;
i moltes... moltes coses
que no he estimat prou en el meu camí!

Ai!, amb la impuresa, impuls narcisista
que mata allò noble i embruta allò net,
fent de la bellesa una pobra joguina
que s’oblida i es llença, un cop fet el fet.
De quantes maneres he estat egoista
i he anat satisfent ma existència trista?

En el meu treball, és com si robés?
És allò estipulat, el que he produït?
Vull i vull més diners per ser més lluït?
“Ah!, això és massa car, no te’n pago més!”;
no sent cap lladre, robar això és.

I de la mentida que he tingut al cor?
O al meu proïsme quan l’he criticat
fent molta brometa sense caritat?
Oh, quanta malura i quanta dissort
ha fet la mentida (fruit del desamor)!

Envejant, el meu mesquí cor,
el meu pensament de felicitat
s’ha tornat impur;
és perquè l’enveja allò net fa brut.

Quina gelosia m’ha ofuscat la ment
i m’ha fet tossut?
Afecte, tendresa i amor, no els he cobejat?
No és dolent voler-ho,
el mal és negar-ho al del meu costat!

Els rics opulents i els afortunats
fan glatir d’enveja el món afamat.
Visca la disbauxa i llençar els diners!
Per la cobejança serem condemnats;
voler allò dels altres
serà l’avarícia dels nostres pecats.

Sí, allà estaré!
DAVANT LA PRESÈNCIA ETERNA
DEL SUPREM BÉ,
tot jo transparent amb el meu passat,
i de llum i glòria sadoll i envoltat,
sentint-me petit dins la immensitat
amb la meva virtut i amb el meu pecat!,
i del SUPREM BÉ sentiré el contrast
entre ELL i jo...
DÉU MISERICÒRDIA, TINGUEU PIETAT!

Com m’adaptaré?
Vós no em jutjareu; jutge jo seré!
Tot el vostre amor m’embolcallarà
i viuré per sempre
L’ETERNA PRESÈNCIA DEL VOSTRE ESTIMAR!

Quin desig tindré al moment darrer?
Quin profund desig hauré cultivat
durant la meva existència
i dins el meu cor covard?

Si el desig és bo,
el vostre PRESENT em farà millor!,
i si és dolent...
BO és per sempre el vostre PRESENT!

Vós me’l donareu tot ple de BONDAT!

La vostra BONESA farà malvestat
a tota malura i a tot pecat,
que per a la malícia el bé és dolent
i SERÀ PER SEMPRE EL VOSTRE PRESENT!

Podré ser com Vós tot transfigurat?,
o ser, com àngel caigut, transdesfigurat?

Josep Vendrell i Torres