010 - UNA BARBARITAT DE BARBARISME "RECORDANÇA"

010 - UNA BARBARITAT DE BARBARISME "RECORDANÇA"
Record de l’any 1960.


Soledat, silenci, i senzillesa,
atreien l’ànima amb dolça quietud
per fondres en l’Amor i la Tendresa
amb cants de súplica, lloança i gratitud
al Déu, font de Bonesa i Beatitut.
Això,
igual que tots els que en aquell lloc estaven,
era alló que l’últim novici, allà l’havia dut.
Com que era el darrer d’aquella santa casa
tenia unes feines concretes que complir,
tancar les portes després de cada ofici,
tant si era el vespre, la nit o be el matí.
També, passades les Matines,
després dels cants de l’Ofici Diví,
amb l’església ben fosca i en silenci,
tocava la campana, nou cops, de tres en tres,
per fer amb devoció de l’Avemaria el rés.

La fosca… la campana… nigota de remor,
agenollats pregavem:
OH MARE DEL SENYOR!

Allà be li van dir :
“A dintre de l’església sols es parla en llatí”.
I aquell pobre novici, que no era lletrat,
el llatí no li entrava, ni poc ni gens, al cap.
I va arribar el moment que sense ell pensar-ho,
tothom diria : AMÉN!

Passades les Matines :
OH MARE DEL SENYOR!
Repicava tres cops, silenci i oració…,
per segona vegada va tornar a repicar,
un, dos, tres…
de sobte, la corda es va trencar!

Tothom fent oració…,
la fosca i la quietud,
la corda, la campana i el novici mut!
Va encendre la llumeta que tenia al costat
(els monjos esperaven el tercer toc manat),
el pobre no sabia què tenia de fer
i desidit digué! :
“SE FROTUARUM LA CORDARUM”.

OH, MARE DEL SENYOR!
Tots van fer l’oració!

Sortiren de l’església i van tornar a dormir,
(per Matines i Laudes el son es fa partit,
fa segles que és així el rés de mitja nit).

A l’endemà matí el mojo Pare Mestre
ben serios l’hi va dir :
“Si torna ha succeir,
parleu tal com Déu mana,
però no parleu llatí”.
(per sota el nas somreia,
seguin el seu camí).

El novici va aprendre
que la necessitat
es fa explicar i comprendre
sigui, un, mut o illetrat.

El pobre, quan l’envolta el sofriment,
per ignorant que sigui, sense coneixement,
i ha d’obrir la boca demamant comprenció,
per més mancat que estigui
de lletra i instrucció,
tothom ha de dir: AMÉN!


Josep Vendrell i Torres