010 - SENTIMENT DIFUMINAT "PENSAMENTS ANAGÒGICS"

010 - SENTIMENT DIFUMINAT "PENSAMENTS ANAGÒGICS"


ROMANS 12 12. EFESIS 6, 18-20.

Quan semble que l’entorn cau i s’enfonsa,
i el terra, dessota els peus, tot es desfà;
sota un sol ple de llum vius nit i penombra, triturat pel dolor, perdut, sense el consol humà
i mancat de forçes per suplicar i pregar;
el sentit és clar, evident,
d’allò que vol el cos i del desig que té la ment; tot el que sents és fort, concret i viu,
res et distreu d’aquell moment nociu;
la pregària (fluixa, inconcreta),
la guia el sentiment,
crida i demana, ignorant com ho diu,
buscant en la bona o mesquina oració
que algú ens salvi
i ens tregui d’aquella ingrata situació.
Si ets creient,
bé o malament,
poses en Déu la solució
per esmorteir el sofriment.

Si això li passa a un ser estimat,
aquell que viu aprop i al seu costat,
també el colpeix un dolor molt fort,
semblant al qui té a la vora
i compartint amb ell aquella mala hora,
però distint a dintre del seu cor;
l’experiència és similar i diferent,
diverses ànimes, diversos sofriments.
És el mateix allò que es comparteix,
un està patint perquè l’altre pateix!
El sentiment és fort i no isolat;
és teu el teu, i el seu a tu t’ha penetrat.
Pregues no sols per tu...,
pregues per l’altre i per el teu cor dejú!

Pregant amb un anhel d’amor i pau,
contra la guerra, la fam i el món malalt,
i en mig de tamta pena, d’infidelitat i frau,
el sentiment,
per gran que sigui, queda com ofegat
per la penuria, el plor i la maldat;
el cor, pobre i petit, se sent perdut,
i en plena nit, vençut!
Com si fos mut, suplica i clama,
impotent, eclipsat per la misèria i la gana!
Ell, va creixent i es fa més general,
intenta repartir-se per consolar tant de mal,
la seva pregària se sent insuficient
per poder curar la malura de tanta gent.
Nosaltres creiem que és immpotent
la nostre súplica continua i impertinent,
que el nostre crit és mut en un espai perdut!
La ignorància ens enganya,
per fuix que sigui el plany del nostre alè, l’AMOR és el que guanya!
En aquest temps tant curt de l’existència
i en mig de la misèria i la opulència,
que fan del moment actual
un instant cru i real...,
la pregària (sense formulació i petita),
és intensa i plena,
fugint del fang, recerca la carena
sense cap mena de limitació,
ni el passat ni el futur..., res l’encadena,
és lliura de tot temps
i alvira el cim on es detura tota evolució.
La pregària feta en mig de carències
i envoltada de desamors i absències,
ningú la pot parar, no té fronteres,
és lliure com l’aire, que esventant les eres, escampa la palla i recull el fruit;
aquells que ens han precedir en gaudiran
i els que vindran també s’enriquiran,
és el moment de la plenitud del sentiment,
la força indestructible d’un instant
que corre per l’espai eternament
(l’espai de la materia, l’espai del pensament);
És la llavor petita..., insignificant,
plantada en el COR DE DÉU,
que s’ha fet gran!
La pregària,
sobrepassa la durada de la història,
del canvi constant de la nostra nit
que ens omple d’angoixa i de neguit
i vol esborrar i destruir la memòria;
es tal la vitalitat que té el seu bon sentiment que dura per sempre.
Quan s’acabi el món,
en DÉU SERÀ PRESENT!

¿A qui no li crema el cor quan el turment
del passat i del futur omplen la seva ment?
Hom clama pel futur i pel passat,
i més pel seu actual moment!
El nostre sentiment,
tan si és fluix com si és fornit,
sembla que es perdi en un univers òbit,
sense possibilitats de tornar a ser existent
però sense deixar de ser-ne conscient
de que és minso, mesquí i en tot insuficient
en mig de tant i tant de sofriment!
Part infinit que neix a la fosca de l’oblit!
SENTIMENT DIFUMINAT
que en un canvi constant
i immens ha estat llançat!

Qui és el que no prega?
La Creació és un crit de naixement constant!

La humanitat (com a portaveu),
plora i gemega des del principi al final;
en cada instant i moment
no manca mai ni un bri
d’aquest llarg i agònic patir!

TOTS ELS SENTIMENTS
TROBEN L’UNITAT
EN DÉU-HOME,
CRUSSIFICAT,
MORT I RESSUSCITAT!

SENTIMENT DIFUMINAT,
no et creguis que et perds...,
segur que ets SALVAT!
la pau que contemples
et transforma tot,
essent tu mateix,
ja no saràs tu,
perquè..., en tots seràs U!
Seràs alliberat!,
i amb els qui han patit,
identificat!
Petit i mesquí,
percebràs la VIDA que tant vols tenir!
La comunió de tant de dolor,
vencerà la MORT!

SANTIMENT QUE PREGUES,
CLAMA I CRIDA AMB GOIG!
Oblida el desànim, omple’t de fervor.
T’HAS DIFUMINAT
A DINTRE DE L’AMOR!


Josep Vendrell i Torres