006 - UN CAMÍ PERDUT "MENYSPREANCES"

Un relat de: Josep Vendrell i Torres
006 - UN CAMÍ PERDUT "MENYSPREANCES"


(Any 1964)

Sóc un camí perdut d’aquesta vida;
la brolla estripa el vestit del meu cor,
i vaig corrent, fugint de ma follia,
esclavitzat per un dolor molt fort.

Jo he vist la flor (tot just era poncella),
crèixer formosa... senzilla i radiant.
L’he vist marcir-se, trista i vella;
morir-se a poc a poc, éssent, encara, infant.

He vist, també (del sol), quan neix el dia,
la lluantor del seu raig resplandent;
en el capvespre, l’he vist com s’esllanguia,
envermellint el cel molt lentament.

I la rosada, tant fresca i tant brillant,
que com perletes, enjoia el matí,
l’he vist (sense voler), com relliscant
anava arribant en el seu fi.

L’ocell petit des del seu niu estant,
de lluny l’he vist alegre... cofoi i satisfet.
L’he vist caure de l’arbre piulejant,
morir-se en un instant, trencat... desfet.

Tantes coses he vist que eren alegres,
replenes de somriures i il·lusións,
com es perdien, en les hores darreres,
igual que es perd el so de les cançons.

Cançons de mare, cantades al bressol,
que llur tonades recorden el passat
i es van perdent, quan hom es queda sol
sense ningú dels qui havia estimat.

Sí, sóc un camí perdut, tot ell feréstec,
brut... endinsat en mig de la foscor,
clavant-se dintre meu fines erestes
de penes, amb anyorança i amb dolor.

Tan sols una esperança m’acompanya,
és que el camí a terme ha d’arribar;
al final, n’estic segur!,
el Pare (que no enganya),
em donarà el sentit d’allò que és estimar.

Oh, èssers vivents!,
floretes que es desglossen,
part de la meva vida, que forgeu el meu amor;
els vostres petals petits, per què no gosen?,
per què s’allunyen lluny, plens de dolor?

Us manca aquesta pau que dona vida
en mig dels desenganys i sofriments.
Un amor, us manca, que us ompli sense mida
i estigui al costat vostre en tots els moments.

La PAU del nostre cor és el BON PARE,
ell, jardiner que ens cuida amb sa dolçor.
El seu AMOR és gran,
més gran que el d’una mare!
No tingueu por!, que DÉU ÉS TOT AMOR.


Josep Vendrell i Torres

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Josep Vendrell i Torres

Josep Vendrell i Torres

1966 Relats

404 Comentaris

815205 Lectures

Valoració de l'autor: 9.69

Biografia:
Fotografia del mes d'agost de 1964, i de la poesia "AUTORETRAT".

POESIA "AUTORETRAT" - http://relataires.com/r/672300


******

OBRES POÈTIQUES DEL MATEIX AUTOR
===================================

XERROLES MEDIEVALS
ORIGINALITAT IMAGINATIVA
ROSELLES CARTOIXANES
OTGER KATHALON
CORS ABRUSATS -Tres poemes d'amor -
MINYONET EL CAP BEN DRET !
DIÀLEGS POÈTICS
OCELLS PERDUTS I MOIXONS BELLUGOSOS -Tagore, vosaltres i jo-
NUVIANCES I ENDRECES
PENSAMENTS ANAGÒGICS i MENYSPREANCES
MITOLOGIA DEL PECAT


RELATS MEUS MÉS LLEGITS
========================

AMOR CREIXENT - 2370 lect.
EL JOU - 1727 lect.
UN DIA DE JOIA - 1399 lect.
VINE AMOR! - 1362 lect.
DEL DESFICI A L'OBSTINACIÓ - 1220 lect.
CANÇÓ DE SANTA FE - 1200 lect.
PERE VENDRELL (S. XIII) - 1212 lect.
ANGELETS DE LA TERRA - 1138 lect.
LA CRIDA - 1089 lect.
ELS CASTLANS DEL CASTELL DE SU - 1081 lect.
CARLES EL CALB - 1043 lect.
DRET DE CUIXA - 1027 lect.

******************************************

Correu: < venrellus@gmail.com >