Cercador
004 - L'ESPOSA - "EL CÀNTIC MÉS SUBLIM"
Un relat de: Josep Vendrell i Torres- Compartir:
L’esposa
(Ct 2,8-13)
Sento la seva veu i el soroll de les petjades.
Mireu-lo com s’acosta el meu Amor!
Lleuger, saltironant per les muntanyes.
Batega la natura en el seu cor!
No el veieu per defora de la casa,
aguaitant darrere els finestrons?
Espiant adelerat, amb una entrega jovençana,
per omplir-me, com una mare, amb sos petons!
Ell em diu que obri de bat a bat la meva porta;
que m’aixequi i vagi al seu costat,
que ja ve la primavera, pura i forta,
car l’hivern... no ho veus que ja és passat?
S’ha esvaït la pluja, se n’ha anat.
Esclaten les flors per la contrada
i el temps d’estimar-se és arribat.
Un cant encisador tot ho embolcalla.
Els primers fruits comencen a sortir
i deixen omplert amb sos perfums l’espai;
aquest espai tan gran de la seva ànima
i tan mesquí el meu i tan tancat,
darrere de la porta de la meva casa,
amb el pany, el pestell i el forrellat.
Ell em diu que obri de bat a bat la meva porta;
que m’aixequi i vagi al seu costat!
(Ct 2,14-16)
Avergonyit mon rostre per la consciència
i la veu tremolosa pel pecat;
dins les escletxes del meu cor de pedra
i en les esquerdes, pensaments espadats,
és on s’amaga el colom de ma innocència,
el qui té, al qui m’estima, enamorat!
Caceu-nos les guineus, grans i petites,
(la vinya nostra tot just ja treu els brots),
són massa juganeres i molt bellugadisses,
faran malbé el vinyar amb els seus bots.
Pastura sa formosor entre els lliris;
el meu estimat és tot per a mi
i jo per a ell; ja que ell ho vol,
que sigui així... que així sigui.
Benaurança d’Amor sense cap fi!
Josep Vendrell i Torres
(Ct 2,8-13)
Sento la seva veu i el soroll de les petjades.
Mireu-lo com s’acosta el meu Amor!
Lleuger, saltironant per les muntanyes.
Batega la natura en el seu cor!
No el veieu per defora de la casa,
aguaitant darrere els finestrons?
Espiant adelerat, amb una entrega jovençana,
per omplir-me, com una mare, amb sos petons!
Ell em diu que obri de bat a bat la meva porta;
que m’aixequi i vagi al seu costat,
que ja ve la primavera, pura i forta,
car l’hivern... no ho veus que ja és passat?
S’ha esvaït la pluja, se n’ha anat.
Esclaten les flors per la contrada
i el temps d’estimar-se és arribat.
Un cant encisador tot ho embolcalla.
Els primers fruits comencen a sortir
i deixen omplert amb sos perfums l’espai;
aquest espai tan gran de la seva ànima
i tan mesquí el meu i tan tancat,
darrere de la porta de la meva casa,
amb el pany, el pestell i el forrellat.
Ell em diu que obri de bat a bat la meva porta;
que m’aixequi i vagi al seu costat!
(Ct 2,14-16)
Avergonyit mon rostre per la consciència
i la veu tremolosa pel pecat;
dins les escletxes del meu cor de pedra
i en les esquerdes, pensaments espadats,
és on s’amaga el colom de ma innocència,
el qui té, al qui m’estima, enamorat!
Caceu-nos les guineus, grans i petites,
(la vinya nostra tot just ja treu els brots),
són massa juganeres i molt bellugadisses,
faran malbé el vinyar amb els seus bots.
Pastura sa formosor entre els lliris;
el meu estimat és tot per a mi
i jo per a ell; ja que ell ho vol,
que sigui així... que així sigui.
Benaurança d’Amor sense cap fi!
Josep Vendrell i Torres
Comentaris
-
L'amor no té principi ni fi[Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 06-01-2019 | Valoració: 10
Vaja poema! És preciós i molt bé construït, doncs amb un llenguatge molt bo per l'esposa que sap sentir el càntic més sublim.
És més que sublim.
Una salutació.
Ja t'he llegir alguns poemes i m'alegre, de torna-te a llegir.
Perla de Vellut -
Rierol[Ofensiu]Bonhomia | 24-03-2014 | Valoració: 10
Crec que es tracta d'un foll ( en el bon sentit ) amor primaveral que torna del glaç de les nits i els estels gelats, que clama per un retrobament de desig encantat i sublim. I el riu segueix latent durant qualsevol estació, per a què sigui el fet del sentiment alliberat.
Sergi : )
l´Autor
1966 Relats
404 Comentaris
819333 Lectures
Valoració de l'autor: 9.69
Biografia:
Fotografia del mes d'agost de 1964, i de la poesia "AUTORETRAT".POESIA "AUTORETRAT" - http://relataires.com/r/672300
******
OBRES POÈTIQUES DEL MATEIX AUTOR
===================================
XERROLES MEDIEVALS
ORIGINALITAT IMAGINATIVA
ROSELLES CARTOIXANES
OTGER KATHALON
CORS ABRUSATS -Tres poemes d'amor -
MINYONET EL CAP BEN DRET !
DIÀLEGS POÈTICS
OCELLS PERDUTS I MOIXONS BELLUGOSOS -Tagore, vosaltres i jo-
NUVIANCES I ENDRECES
PENSAMENTS ANAGÒGICS i MENYSPREANCES
MITOLOGIA DEL PECAT
RELATS MEUS MÉS LLEGITS
========================
AMOR CREIXENT - 2370 lect.
EL JOU - 1727 lect.
UN DIA DE JOIA - 1399 lect.
VINE AMOR! - 1362 lect.
DEL DESFICI A L'OBSTINACIÓ - 1220 lect.
CANÇÓ DE SANTA FE - 1200 lect.
PERE VENDRELL (S. XIII) - 1212 lect.
ANGELETS DE LA TERRA - 1138 lect.
LA CRIDA - 1089 lect.
ELS CASTLANS DEL CASTELL DE SU - 1081 lect.
CARLES EL CALB - 1043 lect.
DRET DE CUIXA - 1027 lect.
******************************************
Correu: < venrellus@gmail.com >