003 - EL TEMPS "LA NOVA CREACIÓ"

003 - EL TEMPS "LA NOVA CREACIÓ"

EL TEMPS

Déu mai no és transmuta, no té sofriment,
perquè tot el que canvia està dintre el temps.

Quan se sollevaren els àngels caiguts,
ells es transmutaren sentint-se vençuts.
Del bé en el mal es van transformar;
per ser allò que no eren, al temps van entrar,
a un canvi constant ple de dilació.

En aquesta lluita del gran univers,
de mort i de vida, hi està tot immers;
allò bo i dolent, el mal amb el bé,
un ho dignifica... l’altre ho fa malbé.
Qui de tot això és conscient
fa experiència de molt sofriment;
d’aquells qui han passat i dels qui vindran,
els de tots els cossos i totes les ments
i que martiritzen nostres pensaments!
Tot és inestable, tot va canviant,
des del primer dia fins a l’últim instant.

Passat i futur, una inquietud
que mai no fineix;
la terra i l’espai (com si no fos res)
va morint i neix!

Un petit instant...,
si és d’amargor, es fa llarg i greu.
Un any sadollat de joia
sols semblarà un bri!,
que allò que és bo i el cor afalaga
sempre sembla breu.
La Creació (d’origen diví) mai no pot morir!,
encara que passi,
evolucionant, per un mal camí
fins desintegrar-se per transfigurar-se...,
més clar no ho sé dir.

I què és el passat
dins del temps ingrat?

El pobre passat
està ben perdut i quasi oblidat!;
quan el recordem, sols sembla un ombra
(imatge borrosa que no és present).
Tot ell és absent, s’esfuma...
s’esborra de l’enteniment,
memòria envellida, perduda en el temps!

I el futur?

Ai las!, mai n’estàs segur.
L’aconseguiràs?
Tothom el projecta i algú el prediu;
quan les coses moren, continua viu!

Deien profecies:
“Mira!, que vindrà el Messies”.
I, quan va venir, pocs el van seguir.
El futur desconegut sempre ens precedeix
i, si l’assoleixes, ell desapareix.
Il•lusions volgudes del temps que no és!
Del present,
diem que són les coses
que passen al mateix moment;
però no és pas veritat,
al moment que passen ja són el passat!

És una quimera que no es pot parar;
el present no hi és,
quan sembla que arriba, el veiem marxar.
El futur s’apropa i el passat se’n va!

El temps és el transcurs constant,
que dintre d’un instant
hom va guanyant i hom va perdent,
en un remolí
on el mal i el bé estan combatent!

Josep Vendrell i Torres