Cercador
001,L'esposa
Un relat de: Josep Vendrell i Torres- Compartir:
001 - L’esposa
(Ct 1,1-4)
El teu cant tan sublim em desfà l’ànima,
són tes carícies més dolces que la mel,
ets vi novell que el paladar afalaga,
omples de bon perfum l’espai i l’aire,
i, en respirar-lo, el temps se’m fa més breu.
Ungüent ple de consol per a mes ferides;
ets estimat per aquells qui es delecten
pels camins nets, virginals com la neu.
Atreu-me, fes-me córrer amb gran fal•lera
amb tots els meus germans al teu darrere,
fins a omplir de gom a gom la teva estança,
i els cors, ben plens de joia i de gaubança,
celebraran la tendresa del teu Cor;
embriagats de tan gran alegria,
al teu costat per sempre, cada dia,
t’estimarem amb raó i sense gens de por.
(Ct 1,5-7)
La meva pell, la tinc ben ennegrida;
no en sé el perquè, germans que m’envolteu,
però sento que m’estima sense mida!
És un Amor que no puc explicar…
potser és que m’ha colrat d’una mirada
i m’ha deixat, així, tota jo enamorada?
No us enfadeu, companys, ni agafeu gelosia;
sí, és ben veritat, la vinya he abandonat;
però, qui es resisteix a aquesta gran follia
que m’atreu seduint-ma sense mida?
Indica’m tu, Senyor, que tant estimes,
en quin lloc pastures el ramat,
per no anar perduda i sense guia,
per tants i tants camins tristos i desolats!
Josep Vendrell i Torres
(Ct 1,1-4)
El teu cant tan sublim em desfà l’ànima,
són tes carícies més dolces que la mel,
ets vi novell que el paladar afalaga,
omples de bon perfum l’espai i l’aire,
i, en respirar-lo, el temps se’m fa més breu.
Ungüent ple de consol per a mes ferides;
ets estimat per aquells qui es delecten
pels camins nets, virginals com la neu.
Atreu-me, fes-me córrer amb gran fal•lera
amb tots els meus germans al teu darrere,
fins a omplir de gom a gom la teva estança,
i els cors, ben plens de joia i de gaubança,
celebraran la tendresa del teu Cor;
embriagats de tan gran alegria,
al teu costat per sempre, cada dia,
t’estimarem amb raó i sense gens de por.
(Ct 1,5-7)
La meva pell, la tinc ben ennegrida;
no en sé el perquè, germans que m’envolteu,
però sento que m’estima sense mida!
És un Amor que no puc explicar…
potser és que m’ha colrat d’una mirada
i m’ha deixat, així, tota jo enamorada?
No us enfadeu, companys, ni agafeu gelosia;
sí, és ben veritat, la vinya he abandonat;
però, qui es resisteix a aquesta gran follia
que m’atreu seduint-ma sense mida?
Indica’m tu, Senyor, que tant estimes,
en quin lloc pastures el ramat,
per no anar perduda i sense guia,
per tants i tants camins tristos i desolats!
Josep Vendrell i Torres
l´Autor
1966 Relats
404 Comentaris
818174 Lectures
Valoració de l'autor: 9.69
Biografia:
Fotografia del mes d'agost de 1964, i de la poesia "AUTORETRAT".POESIA "AUTORETRAT" - http://relataires.com/r/672300
******
OBRES POÈTIQUES DEL MATEIX AUTOR
===================================
XERROLES MEDIEVALS
ORIGINALITAT IMAGINATIVA
ROSELLES CARTOIXANES
OTGER KATHALON
CORS ABRUSATS -Tres poemes d'amor -
MINYONET EL CAP BEN DRET !
DIÀLEGS POÈTICS
OCELLS PERDUTS I MOIXONS BELLUGOSOS -Tagore, vosaltres i jo-
NUVIANCES I ENDRECES
PENSAMENTS ANAGÒGICS i MENYSPREANCES
MITOLOGIA DEL PECAT
RELATS MEUS MÉS LLEGITS
========================
AMOR CREIXENT - 2370 lect.
EL JOU - 1727 lect.
UN DIA DE JOIA - 1399 lect.
VINE AMOR! - 1362 lect.
DEL DESFICI A L'OBSTINACIÓ - 1220 lect.
CANÇÓ DE SANTA FE - 1200 lect.
PERE VENDRELL (S. XIII) - 1212 lect.
ANGELETS DE LA TERRA - 1138 lect.
LA CRIDA - 1089 lect.
ELS CASTLANS DEL CASTELL DE SU - 1081 lect.
CARLES EL CALB - 1043 lect.
DRET DE CUIXA - 1027 lect.
******************************************
Correu: < venrellus@gmail.com >