Zenit

Un relat de: Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio
Fa fred i urgeix una extrema necessitat de resguardar-se dels forts vents. Així que accelera decididament. Aquest motiu aparent no és tan sols el que fa créixer el ritme i la longitud de les seves passes.
Una llum al final de l'avinguda trenca el fil dels seus pensaments. Com si es tractés d'una equació física perfecta, el ritme de les pulsacions de la noia s'accelera en el mateix temps que el cotxe redueix la seva velocitat a l'acostar-se a ella. El zenit es produeix quan les dues figures es troben en un punt exacte paral·lel, on es percep lleugerament una aturada completa del vehicle i el cor de la noia exhibint un dels seus ritmes més frenètics.
Un cop més arriba a casa i s’adorm. La bibració del mòbil la desperta. És el primer cop que la seva mare la truca aquelles hores de la nit. L'agafa estranyada i a l'altra banda només es troba un silenci aterrador amb una respiració sufocada.
-¿Qué pasa mama?
-¡Hija! - Deixar anar finalment la seva mare amb un crit de dolor aterrador.
-¡Mama! ¿Qué sucede?
-Olga ha tenido un accidente.
-¿Que quieres decir con un accidente?
-¡Santi ha apuñalao a tu hermana!

Sonia

Comentaris

  • Fotografies[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 24-01-2018 | Valoració: 10

    Un relat fotogràfic, en blanc i negre, contundent i amb un ritme galopant. M'ha agradat molt, Sonia. Una forta abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: