Yinn (Dimoni)

L'habitació es prenyada de foscor. Només una llum blanca il·lumina un escriptori ple d'objectes difícilment definibles. Un individu treballa en quelcom quadrat, com una caixa, remena en el seu interior amb estris de metall de dimensions reduïdes, duu ulleres que l'hi llisquen pel nas a causa d'una suor profusa. Sembla tens, els seus moviments son nerviosos i lents. Puntualment deixa els estris a banda i s'asseca el front. Excepte el soroll del metall, de les finestres tancades i amb les persianes abaixades prové un murmuri, el murmuri del carrer, de les passes, de les converses entre veïns i desconeguts, els crits dels nens, la metròpoli de B*** en ebullició. L'home continua capficat en el seu treball fins que un soroll, un cop a la porta, el fa erigir-se de sobte, espantat. Per uns instants reté l'alè fins que escolta dos cops mes i el far anar, calmat. Deixa les eines i obre la porta, un home jove, de faccions fortes, vestit de blanc l'hi dona la mà amb força "Seliam Aleikum" "Aleikum Seliam germà" S'asseu a una cadira buida en front de l'inquilí i espera a que aquest retorni al seu lloc de feina "Encara no es llesta..." "Tranquil germà, seré una ombra, endavant" L'altre retorna a les seves eines i amb ell el "cleck, cleck" del metall. Del cert el nouvingut no mou un muscle, amagat de la llum sembla un fantasma. Finalment l'altre esbufega, es treu les ulleres i s'asseca per últim cop el front, relaxant-se visiblement "Esta llesta" "Gloria per nosaltres" respon l'altre "Gloria..." "Dubtes?" "No..estic exhaust" "Descansa germà, Yusuf vindrà en uns moments. Confiava plenament en la teva destresa i per això he vingut mentre treballaves: em sabia protegit de qualsevol perill" "Gracies. Ja sap Yusuf el que ha de fer? I el lloc?" "Si. Tot està llest. Tenim un germà treballant al metro, coneix els horaris de major afluència i ha seleccionat el vagó i la línea que se l'hi comunicarà a Yusuf el mateix dia" "Es de confiança?" "Ja saps que si, Yusuf vol tant com nosaltres la caiguda de dar al-Harab, es un bon germà..." "No, em refereixo al del metro..." "De tota confiança, tens la meva paraula" A aquest intercanvi segueix un breu silenci. Finalment l'home de les ulleres resta estès a la foscor a un petit sofà que ocupa la meitat del recinte i el fan gairebé claustrofòbic. Un cop a la porta crida l'atenció dels dos, el segueixen dos cops mes. "Es Yusuf..." L'home de blanc obre i deixa entrar a un noi jove, de cabell negre i vestit amb una granota de mecànic tacada. Els altres tornen a ocupar els seus llocs i aquest s'asseu on era abans treballant l'home de les ulleres. El jove observa la caixa amb intensitat. No entén els mecanismes, els cables, els estris... "Es això..." "Si germà Yusuf -respon l'home de blanc-" "Ell l'ha fet? -diu el noi dirigint un braç a aquell que jeu al sofà-" "Si germà, ell ha construït l'instrument de la nostra Gloria a dar al-Harab" El jove sembla rumiar fins que es interromput per el mateix interlocutor "Yusuf...dubtes?" El noi retorna una mirada d'odi, furibunda, s'aixeca i diu gairebé amb un crit que espanta a l'home de les ulleres "La bossa, doneu-me la bossa" L'home de blanc l'hi apropa una bossa d'esport negre. El noi l'agafa, se la mira i mira la bomba oberta a la taula "Quan pesa?" L'home del vestit blanc mira inquisitiu a l'altre i aquest respon "Cinc quilos com a molt" El jove cerca amb la mirada per l'estança fins que la seva vista s'atura en una prestatgeria plena de llibres. S'apropa a aquesta i agafa llibres fins a omplir la bossa amb un pes aproximat. Camina per l'estança, donant voltes, la resta el mira. "Avui aniré al metro" "Germà Yusuf. Hem de ser prudents, no et deixes veure, només queden dos dies." "He de fer-ho...així només he de deixar la bossa i sortir a la següent parada?" "Si Yusuf. Calmat. Res sortirà malament. D'aquí a tres dies el món pagà coneixerà les conseqüències de la seva ofensa" El noi dona un parell de voltes mes per l'estança i, deixant la bossa al terra s'asseu a la mateixa cadira davant de la bomba amb les entranyes obertes. Se la mira. "Marxo..." "Germà Yusuf, jo et passaré a recollir d'aquí a dos dies" "D'acord germà" Donant la mà a aquest últim el jove marxa "Es de confiança?" diu l'home de les ulleres des de la negror "Si. Es jove, es lògic que dubti. No fallarà. La yihad es l'obligació conscient i perpetua de tots nosaltres, els pagans només tenen dos camins: la mort o la conversió"

*******


La mateixa habitació. La persiana i les finestres resten obertes i deixen veure un cel tapat que amenaça pluja. Tres homes resten reunits al voltant de la taula que ja no te restes de les peces de la bomba. Només una petita televisió trenca el silenci on un home insuls amb un vestit insuls d'un informatiu qualsevol posa cara de falsa preocupació mentre relata l'horrible atemptat que ha sacsejat el país. Trenta morts i el doble de ferits. L'informatiu es recrea en un espectacle obscè e innecessari. Cap dels tres reunits parla fins que el que coneixíem com l'home de blanc, ara vestit de negre parla "En Yusuf marxarà del país i nosaltres també" "Com esta ell? -pregunta l'home de les ulleres-" "Satisfet d'haver complert la seva sagrada missió" El tercer home, el desconegut, mira amb ulls tristos als altres dos "Això es mentida. Esta boig i es un perill per a tots nosaltres...només fa que parlar d'una nena, una nena que hi havia al seient on va deixar la bossa. Esta boig. Ens delatarà." "No!! -talla amb un crit l'home de negre- En Yusuf es jove. Entendrà que el seu acte només ens omple de gloria i serà per sempre lloat. El rebran com un heroi" "Es boig -interposa el desconegut- Em de desfer-nos d'ell" "No. Esperarem un dia. Si no s'ha calmat...Alà ho ha volgut" "Alà ho ha volgut" repeteixen els altres dos.

*******


Un edifici d'un barri obrer, balcons atestats de roba estesa, murmuris. Els tres homes pugen escales fins arribar a una porta. Els tres esperen a que l'home vestit de negre tregui una clau i obri la porta. A l'interior, un petit salo amb un televisor encès com a única llum emet colors que es projecten en una figura que resta al terra. Es el noi jove de la granota. Va només en calçotets i una camisa interior, s'agafa els genolls amb els braços. Quan es tanca la porta darrera de l'últim dels tres aixeca un rostre demacrat, amb ulleres i barba incipient "Yusuf, com estàs?" El jove torna a abaixar el cap i no respon, els tres homes el rodegen, l'hi parlen "Aixeca't, ets un heroi..." "No soc un heroi. Aquella gent...la gent del vagó, no l'oblido, no me l'ha trec del cap. Aquella nena...Un vestit blau, els peus no l'hi tocaven el terra, duia el cabell recollit en una trena... I em va somriure en deixar la bossa" "Era una infidel, com la resta, si hagués crescut hagués participat de la follia del món dels seus pares" "Però no ha crescut. Jo l'hi he segat la vida..." Els tres homes es miren greument i assenteixen. "Yusuf. Aixeca't. Em de sortir del país" "No sortirem del país. Em matareu. Estic disposat. Ja soc mort. Els occidentals viuen constantment amb milers de vides a les seves consciencies que atribueixen a l'arbitri d'altres forces quan realment neixen de la seva mà, s'exculpen per viure... Jo no puc." L'home vestit de negre parla finalment "Yusuf. Ets un heroi, un guerrer. Aquestes vides no son res! Hi ha milions de pagans ofenent-nos, no hi ha prou bombes! Prou de queixar-se! " El jove s'aixeca amb dificultat i es vesteix lentament sota l'atenta mirada dels altres "M'agradaria creure'm un heroi... Vaig deixar la bossa i vaig baixar a la següent parada. Caminava entre marees de gent i, en un instant, aquell terrible soroll que et retruny al pit i et fa caure al terra. Els cristalls de la publicitat es trenquen en mil bocins, les llums fan pampallugues, tothom jeu atemorit al terra. Jo corro entre cossos, després... Les sirenes. Les imatges. La nena... Em sembla veure-la constantment. Tinc por de que aparegui..." Els tres homes agafen el cos del jove per els braços i se l'emporten.