Xocolata amarga

Era un Agost xafogós i sec a la plana andalusa als volts de 1950. En un poble miner àrid i dur com els seus habitants, de casetes petites i blanques com per a joguines destinades als treballadors, el crit d'un nen petit trenca el silenci de les hores més caloroses. De fet, és tracta d'una nena, una nounada. Crida i crida mentre la seva mare és atesa per la llevadora, tot un luxe en aquelles contrades. El pare s'ho mira tot de lluny, recolzat al marc de la porta que dona a l'enlluernador sol. Sense apropar-se a mirar com és la seva filla es dona la volta i surt a l'aire. S'encén una cigarreta i mira les cases dels miners. Es tracta d'un dels capatassos, d'aquí el privilegi de la llevadora per a la seva dona. No obstant, la seva manca de felicitat paterna és conseqüència precisament del naixement d'aquella nena. El capatàs, de nom A***, és fill de certa família de masovers que treballen per als patrons de les mines. Havia conegut a la mare, una filla de miners, en una de les festes que feien en el petit poble, just al centre del mateix, on s'erigeix l'únic edifici amb certa floridura: l'Església. En aquelles festes les filles i fills de miners s'obliden del diari suplici de la supervivència i la duresa de la vida quotidiana. Ella no era especialment maca però si molt atrevida i riallera. Entre tots aquells homes i dones fets com de roca destacava per la seva delicada alegria de papallona jove. Una cosa va dur a l'altre i d'allà nasqué la nena. Els seus pares es van escandalitzar, considerant que s'havia degradat a si mateix acceptant com a esposa (òbviament, després de la filla venia necessariament el matrimoni per a no deshonrar-se encara més) a una filla de miners sense cap futur. Es condemnava a una vida de penúries. L'A*** tenia un altre germà que encara feia el seu compromís més condemnable a ulls dels seus pares. El germà havia aconseguit com a promesa a una de les filles dels patrons de la mina i havia tingut dos filles amb ella alhora que havia aconseguit estudiar "a la ciutat" per a dur els comptes dels patrons. Tot i això, la nova vida era allà i no podia ser obviada. La nena va créixer entre els fills i filles dels miners i va adquirir les seves mateixes costums de forma que els seus avis la van odiar encara més. L'A*** va haver d'abandonar la casa dels pares, cedida pels patrons, per viure amb la seva dona i la seva filla a una caseta de miners. L'any següent una nova nena va néixer, el que va suposar que els avis trenquessin definitivament tota relació amb l'infortunat germà. Aquest, no obstant, indignat per l'actitud d'uns pares que per viure en l'ambient dels patrons havien adquirit la seva mateixa repugnància per aquells miners i, alhora, secretament maleint el dia en que s'havia fixat en aquella riallera noia ignorant va fer valer la seva condició de fill. Puntualment, sobretot els caps de setmana, duia a les dues filles a veure als "avis". Aquets tractaven a les seves dues netes com qui tracta a dos gossets pollosos. La casa dels masovers era una gran casa andalusa que abans de l'entrada de l'industria i el carbó havia estat utilitzada per grans terratinents. Els avis seien a un gran saló amb catifes ostentoses i quadres de marcs barrocs i es miraven a les dues nenes com a dos animals sense dirigir una mirada, una paraula o un gest d'afecte. Òbviament, la mare no podia ni tant sols entrar a la llar. Era el pare qui portava a les seves filles, com a forma de torturar als avis i de retreure'ls-hi la seva crueltat. Era en petites coses, a banda de en l'indiferència, on sorgia a la superfície l'odi subterrani envers a una descendència suposadament "inferior". De vegades coincidien les netes dels dos germans i el contrast era profund. Les dues filles del germà "ric" anaven vestides com petites nines victorianes, per contra, les dues netes del germà "pobre" no es diferenciaven de les filles dels miners. L'avia tenia per costum repartir a les seves netes xocolates i dolços en una safateta de plata. Sempre s'aixecava del costat del seu marit immòbil i estoic, anava a la cuina i tornava amb els dolços per alegria de les nenes. Els primers dies, inevitablement, les dues nétes filles de l'A*** van apropar-se amb ulls brillants a la safateta... Només per rebre dues sonores bufetades de la seva estimada avia. Els dolços eren només per a les dues ninetes vestides amb vestits brodats i amb volants. Amb el temps les dues nenes es van acostumar a visitar la casa dels "avis", per a rebre mirades de freda indiferència, i contemplar com les cosinetes menjaven dolços i eren cobertes de moixaines. Una de les netes, la més murri, va aprendre a on la seva terrible avia guardava els dolços. Era en un armari de la cuina, a un dels seus calaixos de la part superior. Essent petita, va aprendre a emprar una cadira per escalar fins al preuat tresor. Es menjava un i guardava uns quants a l'interior de la roba per repartir-los amb la seva germana més tard a casa. L'avia sospitava que ho feien però no podent trobar in fragranti a la nena cometent el delicte no podia assotar a la seva neta sense excusa. No obstant, un infortunat dia la nena va caure de la cadira i la seva avia la va trobar al terra envoltada de dolços. Va aprofitar per descarregar tot el seu odi acumulat durant anys. La va agafar dels cabells i la va assotar fins que la mà se li va cansar. Al final la nena ja no plorava sota els cops.