XLV-LES TORRES DE L'HOMENATGE

LES BANDERES ENLAIRADES I ELS CRITS AGERMANATS!,que arengaran les mirades del país esquarterat per continuar el combat!



XLV-LES TORRES DE L'HOMENATGE


Hem passat tota la nit
fent xerroles de les nostres cabòries,
aparentment de banals històries,
vorejant quasi l'oblit.
Ara... aquí,
mirant-nos bé de fit a fit!
Quan tothom està dormint
i les torres de l'homenatge
de tota la pàtria verge
en una terra salvatge
descansen sota el ventim,
de l'estelat i la rosada,
amb la força endormiscada
en un mateix temps i lloc distint!
Esperen, de bon matí,
enarborar les banderes,
els estendards... les senyeres,
i així, desafiar l'esdevenir.
El jurament és sagrat!
Les torres de l'homenatge
refermen el cor, la imatge,
i amb l'ànim agosarat
escometre de bon grat
aquell qui les vol fer morir!
Ara i aquí,
voldria veure el cel blau
acariciat pels colors
(com ho fa l'aura amb les flors),
que cerquen l'honra i la pau
i trenquen tota cadena
que oprimeix i fa esclau!
Però, demà, quan la fosca s'esvaeixi,
jo... fugiré amb els estels,
amb la més trista recança
i amb la frustrada esperança,
fragmentant tots els anhels!

Lluny i a prop a la vegada,
com la llum de la fosca és esperada,
i com la fosca per la llum, adelerada
perd el seny i la mirada.
No hi vol pensar;
i paradoxalment
hi pensa eternament!
Sí, demà!
Quan el sol ompli de claror tot l'hemisferi
tindré a dintre meu aquest misteri
d'aquesta nit passada
per tants anys distanciada
i tan propera com l'aguaitador que espera!

I veure... (pensant en tu
i en les xerroles
que hem viscut plegats
en el teu castell de SU)
planes i valls,
turons i serralades,
des de prop del mar
fins als cimals nevats:
LES BANDERES ENLAIRADES
I ELS CRITS AGERMANATS!,
que arengaran les mirades
del país esquarterat
per continuar el combat!

Catalans, valencians i mallorquins,
els del nord amb la parla afrancesada,
també els de lluny que amb nós fan albergada,
que també se senten fills de la nostra casa.
Tots junts pels mateixos camins,
plegats, devers els nostres destins!
Torres de l'homenatge vives
que per unir les terres nostres oprimides
i per no tornar a ser, mai més, dividides,
hem jurat vassallatge als nostres fins!

La Pàtria pot ser malmesa,
trencada i ultratjada la promesa.
Falsa, l'aparent llibertat,
ornant, tal com ells volen, nostra llar.
Malgrat, àdhuc com una immensa riada
amb aigua impetuosa que surt de mare,
preveig, dintre el meu cor,
la nostra terra inundada,
de glòria sadollada,
amb quatre rius de sang sobre un llit d'or!


Josep Vendrell i Torres