XIII - AL LLINATGE DELS CERVERA

Segur que tanta bondat i tant amor que hi he trobat, sóc l'últim que els mereixia!.

XIII -AL LLINATGE DELS CERVERA


Al llinatge dels Cervera
he jurat fidelitat.
De serf, que és el que era,
ara sóc cavaller armat!
Dalmau, el meu bon senyor,
té les seves senyories
més ben fermades que un gos.
Ferran, Malacara, Castellfollit de Riubregós,
totes tres tenen un preu gran i valuós.
Qui hi viu és aventurer,
per això amb els infants i la dona
resideix en el castell de Riner,
apartat, tot el que pot, de la franja musulmana.
(En la partida d'escacs
s'ha de protegir al qui mana).
La seva esposa Elisava,
la mare dels seus cinc fills,
és la dona ben plantada,
la mestressa del castell
que l'administra i el governa
tant o més bé que ho fa ell.
Guerres, lladres i perills
no l'acoquinen ni espanten,
els obstacles fa senzills!
N'Hug és el gran, l'hereu,
i el seu pare, perquè aprengués a lluitar,
als set anys me'l confià.
Sent patge va conèixer què és un feu.
Als catorze, d'escuder,
ja l'ensinistrava amb les armes
i a muntar el corser.
(el vaig amorrar a la farga,
per això sap de ferrer).
En Ramon, com a segon,
està en un monestir,
resant i apartat del món.



També he tingut En Guillem;
son pare, que és senyor,
l'ha fet castlà com sóc jo.
Per part de la seva esposa
senyoreja Castelldans, Gebut i Albió.
El quart, el noble cavaller Bernat,
no té pas cap senyoria
però és un valent de veritat!
Els meus fills són escuders
que ell mateix ha alliçonat.

I el petit, En Berenguer,
que sempre estava enjogassat,
era l'escuder més murri
que mai ningú no s'ha trobat!
Na Guisla, la seva dona,
simpàtica i rodoneta,
ha fet que sigui senyor
de Granyanella i Vilagrasseta.
Vols home més afortunat!

La família que en aquest món m'ha portat,
la tinc ara en el castell,
l'ajudo i em fa costat!

La família que he format
amb la meva dolça aimia,
és un somni tan daurat
que hi somio nit i dia!

I la família que m'ha acollit,
que m'aprecien i m'estimen,
tant, que mai no seré prou agraït!

Per Déu i Santa Maria
i el Fill que en la Creu moria!

Segur que tanta bondat
i tant amor que hi he trobat,
sóc l'últim que els mereixia!

Josep Vendrell i Torres