Vull

Un relat de: Ània Llum
Pot un poema no parlar de qui l’escriu?
De tu, de mi.
Amagades entre sinalefes,
camuflar les mirades com a metàfores.
Tota la retòrica és una crua mentida per a tapar la realitat.
Per a ocultar el que tot el món sap.
O si quadra no era tan clar.
Continuo cercant retòrica, un indici d'ironia,
però crec que estic per hiperbatonitzar-me
i no existeixen paradoxes.
Insisteixo a crear una antítesi per a la teva tesi,
a dir polisíndeton a alguna cosa que ja va marcar un punt final.

Sense conjuncions.
Sense girs ni voltes.
Som al·legories, imatges, símbols.
Soc massa implícit i
mai et van agradar els poemes.
Però vas acabar convertida en un.

Comentaris

  • Tapar la realitat. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 13-04-2023 | Valoració: 10

    Aquest poema fa pensar, sobre l'estil que tens per a fer-ho.
    La relació de fer un poema ha de ser relacionat entre l'escriptor i el que llig.
    Molt original, Ània Llum.
    Cordialment.
    PERLA DE VELLUT

  • Reflexions i molts de recursos[Ofensiu]
    Helena Sauras Matheu | 13-04-2023 | Valoració: 10

    Bona tarda, Ània Llum:

    Amb el teu poema ens invites a la reflexió. Quan al poeta se li nega l'amor correspost, corres el risc de convertir-te en poema. És una venjança del poeta si a l'altra part mai li van agradar els seus versos?
    He trobat molt original la manera de tractar-ho, a partir de recursos estilístics expliques el fi d'una relació.

    Una abraçada,

    Helena

  • Gràcies[Ofensiu]
    rober | 13-04-2023 | Valoració: 10

    Gràcies per parlar de l'amor sense mitificar un sentiment i només fer-ho des de les lletres que dibuixen un esbós de la nostra essència.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Ània Llum

Ània Llum

33 Relats

84 Comentaris

5042 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
No som escriptora, sinó una d'aquestes joves a on pàgines web com aquesta tenen l'amabilitat de cedir-nos un espai perquè diguem la nostra en forma de relat breu. La meva columna es titula "La banyera voladora", perquè sincerament no se m'acudeix què més dir davant del panorama que m'ofereix els meus pensaments i reflexions, i és vertaderament un goig i un privilegi que vosaltres la vulgueu llegir.