Vull... que no s'acabi mai!

La sorra amagant-se entre els postres dits, aquella lluna sobre l'aigua,el vent suau que bufava i tu, tu i jo sols. Caminant agafats, el temps aturat, no hi havia pressa, cap pressa aquella nit.
Sense saber com ens havíem trobat allà, no recordo haver quedat amb res, però això ja no era important.
Vam endinsar-nos cap a les roques, vam seure a la més plana que vam trobar. No sabíem on érem, cap dels dos havia estat mai allà, de cop vas dir-me:
-Feia temps que esperava aquest moment.
Et vaig mirar amb una cara estranya vas girar el teu rostre cap a mi i vas enviar-me un somriure, les onades petaven i ens mullaven els peus, les estrelles il·luminaven aquella escena, tu, jo, el mar i el cel.
Vam besar-nos, vam fondre'ns tots dos en un càlid i llarg petó. Sense pensar en un demà, sense pensar en..
Obres els ulls, i la platja? I tu, on ets?
Veus una llum molt forta i sents la teva mare que crida: Nena!! Lleva't que són les vuit!