Cercador
VIVER I SERRATEIX. MONESTIR DE SANTA MARIA. EL BERGUEDÀ
Un relat de: Antonio Mora VergésEns aturàvem per retratar de lluny el Monestir de Santa Maria , avui en el terme de Viver i Serrateix, anàvem la Rosa, el Miquel i l’Antonio, els meus sherpes ja havien visitat l’indret almenys en una ocasió anterior :
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/04/santa-maria-de-serrateix-bergueda.html
M’alegrava saber la fundació es devia al comte de Cerdanya i senyor d’aquestes terres , Oliba Cabreta, l’any 977 el va dotar amb diverses propietats i es va aixecar una nova església. Recentment havia fet la crònica d’un magnífic pont romànic que porta el seu nom :
http://relatsencatala.cat/relat/pont-del-comte-oliba-campdevanol-racons-del-ripolles/1032750
M’expliquen – no podíem accedir al temple – que a l’entrada s’hi mostra el sarcòfag del comte Oliba Cabreta. El sarcòfag, que és d’època gòtica, té a la tapa una figura jacent d’un cavaller. Segons una antiga tradició fou enterrat en aquest monestir.
A cavall entre el segles XI i XII, es va construir una tercera església, ja d’estil romànic (1077-1126), que és l’actual.
El Monestir tenia possessions a Serrateix, Viver, Castelladral, Avià, Alpens, Matamala i la Cerdanya principalment.
Aquesta església romànica és una espaiosa construcció de creu llatina amb una nau i tres absis; avui només es conserva l´absis principal amb la decoració llombarda.
Tenia una cripta i un cimbori circular.
Els segles XIV i XV foren temps difícils amb fams, pestes, guerres, que deterioraren les edificacions.
En el segle XIV, el rei Pere el Cerimoniós, manà aixecar la Torre-campanar per a la defensa del lloc, que s’ha convertit en l’element emblemàtic del Monestir.
El segle XVII fou una època d’esplendor amb una profunda renovació de les dependències monàstiques i la construcció de retaules barrocs per al temple.
En el XVIII, ‘ els diners d’Amèrica’ permetrien al Monestir fer una intensa reorganització de la seva economia, això va fer possible renovar el Claustre i l’interior de l’església, que fou enguixada segons la moda neoclàssica. Forma un conjunt harmoniós i d´una serena bellesa. És poc habitual trobar-ne en monestirs benedictins i per tant constitueix un dels elements d´interès de Serrateix.
Per Santa Maria, però també per Catalunya i Espanya, seria el ‘ cant del cigne’, les successives pèrdues de les colònies americanes, ens portarien a l’absoluta misèria, que obligaria a les corruptes administracions reials, a desamortitzar primer els bens de l’església, i malvendre tot el ‘patrimoni’ colonial.
El 1835 fou suprimit el cenobi arran de la Desamortització. Ha continuat subsistint com a simple parròquia fins avui.
L´any 1936, al inici de la Guerra Civil, el Monestir fou saquejat i incendiat. Van desaparèixer els retaules, cal destacar els dels Sants Màrtirs i del Roser, el mobiliari i els objectes litúrgics de l’església.
El foc va enrunar les dependències monàstiques de les ales est i sud del Claustre.
L’any 1977, arran de la celebració del Mil•lenari de la fundació oficial del Monestir, es va constituir el Patronat d’amics de Serrateix per a promoure’n la seva recuperació.
És dolorós recollir el testimoni d’un passat que malgrat els avenços en tots els camps de la tècnica i el coneixement, no aconseguiríem reproduir en els nostres dies.
Al costat de la portalada del Monestir, el fossar acull als veïns que han lliurat ja l’ànima al Senyor.
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/04/santa-maria-de-serrateix-bergueda.html
M’alegrava saber la fundació es devia al comte de Cerdanya i senyor d’aquestes terres , Oliba Cabreta, l’any 977 el va dotar amb diverses propietats i es va aixecar una nova església. Recentment havia fet la crònica d’un magnífic pont romànic que porta el seu nom :
http://relatsencatala.cat/relat/pont-del-comte-oliba-campdevanol-racons-del-ripolles/1032750
M’expliquen – no podíem accedir al temple – que a l’entrada s’hi mostra el sarcòfag del comte Oliba Cabreta. El sarcòfag, que és d’època gòtica, té a la tapa una figura jacent d’un cavaller. Segons una antiga tradició fou enterrat en aquest monestir.
A cavall entre el segles XI i XII, es va construir una tercera església, ja d’estil romànic (1077-1126), que és l’actual.
El Monestir tenia possessions a Serrateix, Viver, Castelladral, Avià, Alpens, Matamala i la Cerdanya principalment.
Aquesta església romànica és una espaiosa construcció de creu llatina amb una nau i tres absis; avui només es conserva l´absis principal amb la decoració llombarda.
Tenia una cripta i un cimbori circular.
Els segles XIV i XV foren temps difícils amb fams, pestes, guerres, que deterioraren les edificacions.
En el segle XIV, el rei Pere el Cerimoniós, manà aixecar la Torre-campanar per a la defensa del lloc, que s’ha convertit en l’element emblemàtic del Monestir.
El segle XVII fou una època d’esplendor amb una profunda renovació de les dependències monàstiques i la construcció de retaules barrocs per al temple.
En el XVIII, ‘ els diners d’Amèrica’ permetrien al Monestir fer una intensa reorganització de la seva economia, això va fer possible renovar el Claustre i l’interior de l’església, que fou enguixada segons la moda neoclàssica. Forma un conjunt harmoniós i d´una serena bellesa. És poc habitual trobar-ne en monestirs benedictins i per tant constitueix un dels elements d´interès de Serrateix.
Per Santa Maria, però també per Catalunya i Espanya, seria el ‘ cant del cigne’, les successives pèrdues de les colònies americanes, ens portarien a l’absoluta misèria, que obligaria a les corruptes administracions reials, a desamortitzar primer els bens de l’església, i malvendre tot el ‘patrimoni’ colonial.
El 1835 fou suprimit el cenobi arran de la Desamortització. Ha continuat subsistint com a simple parròquia fins avui.
L´any 1936, al inici de la Guerra Civil, el Monestir fou saquejat i incendiat. Van desaparèixer els retaules, cal destacar els dels Sants Màrtirs i del Roser, el mobiliari i els objectes litúrgics de l’església.
El foc va enrunar les dependències monàstiques de les ales est i sud del Claustre.
L’any 1977, arran de la celebració del Mil•lenari de la fundació oficial del Monestir, es va constituir el Patronat d’amics de Serrateix per a promoure’n la seva recuperació.
És dolorós recollir el testimoni d’un passat que malgrat els avenços en tots els camps de la tècnica i el coneixement, no aconseguiríem reproduir en els nostres dies.
Al costat de la portalada del Monestir, el fossar acull als veïns que han lliurat ja l’ànima al Senyor.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5458073 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.