Cercador
VISTA DE SANT PERE MÀRTIR. OLOT. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésLa Neus Rodríguez retratava magistralment el nucli d’habitatges que s’alçaven al redós de l’església de Sant Pere Màrtir, segons el projecte d’urbanització dels arquitectes Joaquim Maria Masramon de Ventós ( Olot, Garrotxa, 1910 —Girona, Gironès, 1987) i l’Ignasi Bosch Reitg Girona, ( 31/3/1910-29/5/1985) , entre els anys 1951 i 1956.
Llegia que es volia fer un eixample pels pobres en contrast amb l'eixample Malagrida.
Es bastiren més de 332 habitatges, seguint l'esquema de ciutat-jardí, amb ordenació i dissenys populars, que tenen tant de "revival" noucentista com d'influx dels arquitectes de la Dirección General de Regiones Devastadas i de L'instituto Nacional de Colonización.
Situada al centre d'una gran plaça porxada, hi ha l’església de Sant Pere Màrtir, eealitzada amb rajols i pedra aplacada, la façana principal mira a l'oest i té una àmplia porta d'entrada damunt la qual hi ha un balcó cobert i un gran òcul. Disposa d'una sola nau de forma ascendent de manera que l'altar és a la part més elevada. L'edificació és de forma ascendent amb diferents volums prismàtics a l'exterior.
A la façana de llevant hi ha el campanar i un gran cap representant el Màrtir, fet per Celestí Devesa i Pinadella (1868-1935).
A destacar la coberta de membrana de formigó del campanar, de forma hiperbòlica.
Us convidem a dir-hi la vostra a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Llegia que es volia fer un eixample pels pobres en contrast amb l'eixample Malagrida.
Es bastiren més de 332 habitatges, seguint l'esquema de ciutat-jardí, amb ordenació i dissenys populars, que tenen tant de "revival" noucentista com d'influx dels arquitectes de la Dirección General de Regiones Devastadas i de L'instituto Nacional de Colonización.
Situada al centre d'una gran plaça porxada, hi ha l’església de Sant Pere Màrtir, eealitzada amb rajols i pedra aplacada, la façana principal mira a l'oest i té una àmplia porta d'entrada damunt la qual hi ha un balcó cobert i un gran òcul. Disposa d'una sola nau de forma ascendent de manera que l'altar és a la part més elevada. L'edificació és de forma ascendent amb diferents volums prismàtics a l'exterior.
A la façana de llevant hi ha el campanar i un gran cap representant el Màrtir, fet per Celestí Devesa i Pinadella (1868-1935).
A destacar la coberta de membrana de formigó del campanar, de forma hiperbòlica.
Us convidem a dir-hi la vostra a l’email coneixercatalunya@gmail.com
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5458073 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.