Vint i 8

Vindrà la lluna
un altre cop a veure'ns
enamorada.

Dins la nit clara
m'hi he adormit a mitges
clarors de lluna.

Enganxo lletres
de claror, a la lluna
de paper rosa.

Moltes vegades
veig la lluna d'un cove
transparent, sola.

La lluna passa
les nits dormint al sostre
del carrer, sola.

Parla la lluna
plena, de nits, mil i una
nits, de silencis.

Somriu de dia
i a les nits el somnia
enamorada.

M'ha mirat clara
al cel la lluna nova
de nit i d'ombra.

Al cel dibuixo
les nits clares de lluna
amb la mirada.

T'he vist penjada
d'un fil gronxant la lluna
les nits d'insomni.

Em riu la lluna
fent l'ullet a l'armari
que s'emmiralla

Al matí surto
abans d'hora de casa
de l'intens somni.


L'hivern despulla
sons de lluna als meus somnis
de cristal·lina.

Dibuixen càlids
colors nous per la lluna
a dins del conte.

Un raig de lluna
ha sortit del teu conte
sol m'il·lumina.

Vorejant núvols
de setí, dorm la lluna
de matinada.

El vuit la lluna
penjarà al buit, ben plena,
de mel lligada.

Al cel la lluna
minva, sola ens convida
a mitja fosca.

Marxa la lluna
de la plaça, el dia
desperta d'hora.

Miro de cara
la lluna de l'armari
en la nit d'ombres.

Sol amb la lluna
miro l'hora a la plaça,
on et recordo.

Rera la porta
del cent cinc és blavíssim
un raig de lluna.

Obro la porta
al dia quan amarro
reflex de lluna.


Em bull la closca
de tan plena de lletres,
que amb tu ordeno.


L'hivern allarga
de color la llum d'alba
tan trencadissa.

Avanço somnis
a l'ombra de la lluna,
per si m'adormo.

Per la finestra
la llum se'n va i es gronxen
somnis de lluna.

Mira la lluna
on cau la llum, gelosa
de la cadira.