Vine amb mi, torna...

Espere impacient una trucada,
un missatge d´amor una carta,
una postal on escrigas que m´estimes,
la espere impacient, la necessite.

Vaig enamorar-me aquell dia,
i ja no has sortit del meu cor,
no vaig besarte en la piscina,
em va matar la por.

I ara ja no estas, ja no tinc els teus ulls
per a amagar-me, per a somiar-te,
i ara que em sento tan sol,
desitge més que mai sentir els batecs del teu cor.

Si algun dia arribara eixa carta,
eixe regal de la més terrible distancia,
i digueras que m´estimes, que m´estimes,
jo tornaria a buscar-te vida meua, et necessite.

La distancia la trencaria sentir-te a prop,
per un segon, per un instant,
i riure de la vida i dels seus atzars,
dels seus atzars.

De com en una tarda ens vam enamorar,
i de com una carta ens va tornar a juntar.

De com un poema no té cap destinatari,
i si ho té, son els teus llavis, els teus llavis.