VIL•LA ADAUTA DE LA GARRIGA

En la meva recerca – fins ara infructuosa – de l’obra que deixava l’Emili Sala Cortés a la Garriga, m’aturava per retratar l’anomenada Vil•la Adauta, o de Pere Armengol. El significat en llatí del nom ADAUTA, fora ‘ aquella que és poderosa’.

L’arquitecte fou Josep Domènech i Estapà (Tarragona, 1858 – Cabrera de Mar, 1917), en algun lloc trobàvem Estepà.

Em cridava l’atenció que des de l’Enciclopèdia Catalana s’hagi fet un enllaç que permet visionar alguna de les seves obres, i àdhuc algunes dades de la seva biografia.

És força més del s’ha fet amb l’Emili Sala Cortés, dissortadament. Cal felicitar a totes les ‘patums de la cultura catalana’, que tenen en qüestió de decidir qui és – o qui no és – important un poder omnímode, que exerceixen de forma destralera.

Al catàleg l’edifici apareix a la Ronda del Carril, 30 , en la fotografia s’aprecia clarament el 65, això em confirma en la meva tesis que des de l’ajuntament s’ha renumerat aquesta via. I com en aquest país tothom fa només ‘ el seu’, no s’han modificat les dades dels catàlegs. Als responsables d’aquest despropòsit, com als de l’Enciclopèdia, els felicitem.




De la descripció tècnica llegia : Vivenda unifamiliar aïllada de composició simètrica. Consta de planta baixa i dos pisos. Parets estucades i obertures encerclades amb vessant d'aigua. A la planta baixa les finestres laterals estan partides per una pilastra. Les impostes ceràmiques i la cornisa perimetral estan tallades pel cos central i aquest apareix coronat per una espadanya escalonada on hi ha la inscripció "Villa Adauta". Les entrepilastres dels permòdols estan estucades amb motius geomètrics.

L'any 1900 el mestre d'obres Tomàs Nualart va reformar el reixat i afegí el pòrtic d'entrada.

L'any 1913 s'edificà una planta baixa i pis al costat del límit sud. Com a element característic cal destacar que es va revestir quasi tot l'edifici amb rajola blava.