Cercador
VILA-RODONA, EL CELLER DE CÈSAR MARTINELL BRUNET
Un relat de: Antonio Mora VergésLlegia que l'any 1918 la Cooperativa Agrícola de Vila-rodona encarregava a l'arquitecte Joan Rubió i Bellver ( Reus, 24 d'abril de 1871 + Barcelona , 30 de novembre de 1952 ) , que era aleshores l’arquitecte de la DIPUTACIÓN PROVINCIAL DE BARCELONA.
Sembla que aquest s’excusava en el seu càrrec, i va recomanar al ‘xiquet de Valls’, Cèsar Martinell i Brunet (Valls, Alt Camp, 24 de desembre de 1888 - Barcelona, 19 de novembre de 1973), que havia aixecat en aquesta zona el Celler d’Aiguamúrcia, i el Celler de Santes Creus, però que semblava ‘poca cosa’ per aixecar el de Vila-rodona.
A la força et pengen, i va ser Cèsar Martinell i Brunet (Valls, Alt Camp, 24 de desembre de 1888 - Barcelona, 19 de novembre de 1973), l’autor d’aquesta obra que omple d’orgull – legítim – als vila-rodonins.
http://www.vila-rodona.oasi.cat/ftp/normes_text_refos.pdf
Cèsar Martinell i Brunet, com tots els ‘ grans homes ‘ va ser generós amb Vila-Rodona
la descripció tècnica ens diu ; Edifici aïllat, de gran proporcions, format per dues naus de planta rectangular i cobertes a dues vessants. La façana principal, que dóna a la carretera d'entrada a Vila-rodona, presenta una estructura simètrica formada per un cos central, de composició vertical, i un cos disposat horitzontalment a ambdós costats. Al cos central es troba situada una gran portada d'arc de mig punt, delimitada per peces de maó, on s'obre, a la planta inferior, la porta d'accés, damunt la qual hi ha un conjunt de cinc finestres estretes amb acabament triangular. Aquest nucli central, més elevat, acaba en un frontó també triangular. Els cossos laterals es troben dividits verticalment per franges de maó. Hi ha 5 finestres a cada costat resseguides per maó i amb decoració ceràmica. El conjunt es corona amb un original ràfec, construït per superposició de filades de maó. El material és la pedra i el maó.
Els arquitectes catalans eren ‘profetes a la seva terra’ en un sentit ampli; des de la visió d’un poble que tenia aleshores un cens de 1.907 habitants, confiar en un arquitecte nascut a la Capital de Comarca, amb només 11.911habitants, semblava força agosarat, oi ?.
‘L’efecte Barcelona’ , ja exercia sobre Catalunya, una ‘ atracció fatal ‘
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Sembla que aquest s’excusava en el seu càrrec, i va recomanar al ‘xiquet de Valls’, Cèsar Martinell i Brunet (Valls, Alt Camp, 24 de desembre de 1888 - Barcelona, 19 de novembre de 1973), que havia aixecat en aquesta zona el Celler d’Aiguamúrcia, i el Celler de Santes Creus, però que semblava ‘poca cosa’ per aixecar el de Vila-rodona.
A la força et pengen, i va ser Cèsar Martinell i Brunet (Valls, Alt Camp, 24 de desembre de 1888 - Barcelona, 19 de novembre de 1973), l’autor d’aquesta obra que omple d’orgull – legítim – als vila-rodonins.
http://www.vila-rodona.oasi.cat/ftp/normes_text_refos.pdf
Cèsar Martinell i Brunet, com tots els ‘ grans homes ‘ va ser generós amb Vila-Rodona
la descripció tècnica ens diu ; Edifici aïllat, de gran proporcions, format per dues naus de planta rectangular i cobertes a dues vessants. La façana principal, que dóna a la carretera d'entrada a Vila-rodona, presenta una estructura simètrica formada per un cos central, de composició vertical, i un cos disposat horitzontalment a ambdós costats. Al cos central es troba situada una gran portada d'arc de mig punt, delimitada per peces de maó, on s'obre, a la planta inferior, la porta d'accés, damunt la qual hi ha un conjunt de cinc finestres estretes amb acabament triangular. Aquest nucli central, més elevat, acaba en un frontó també triangular. Els cossos laterals es troben dividits verticalment per franges de maó. Hi ha 5 finestres a cada costat resseguides per maó i amb decoració ceràmica. El conjunt es corona amb un original ràfec, construït per superposició de filades de maó. El material és la pedra i el maó.
Els arquitectes catalans eren ‘profetes a la seva terra’ en un sentit ampli; des de la visió d’un poble que tenia aleshores un cens de 1.907 habitants, confiar en un arquitecte nascut a la Capital de Comarca, amb només 11.911habitants, semblava força agosarat, oi ?.
‘L’efecte Barcelona’ , ja exercia sobre Catalunya, una ‘ atracció fatal ‘
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5463498 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.