Vides quotidianes

Un relat de: Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio
Avui no acabaré mai la feina. Ser portera no vol dir estar sempre disponible. Des de les 9 de la nit que no paro, que si ambulàncies, que si els Mossos, que si els bombers. Tots, ara han acudit tots, quina ironia...
Jo estava preparant el sopar mentre mirava la televisió quan he sentit un soroll somort, com quan cau un sac de cigrons i després, més sorolls de sacs caient però plens de coses més grosses i plors i crits, tot alhora.
M’he atabalat de tal manera que no sabia què fer, si tancar el foc i sortir al carrer o bé fer l’orni i passar de l’enrenou. Al final, com a bona portera he optat per la solució intermèdia: mirar per la finestra del meu petit entresòl. No tinc paraules per descriure el que he vist, tres cossos desmanegats i sang a dojo acompanyat d’uns plors estridents de bebè que m’han gelat l’ànima.
No recordo haver cridat, només tinc present la veïna del cinquè exclamant:
-La Betty, és la Betty i els seus nens, aviseu una ambulància.
Després , el caos.
Quina tragèdia! La dominicana del primer, la Betty, ha tirat els seus nens per la finestra i desprès s’ha tirat ella. Gràcies a Déu, no estan massa mal ferits i ara els traslladen a l’hospital.
He de parlar amb els Mossos, volen interrogar-me per saber si havia observat alguna cosa estranya en el seu comportament, però jo què els puc dir? Jo soc una simple portera. Els puc dir que són dos nens dolços i tranquils que cuidem entre tots perquè es mereixen tot l’amor que els podem oferir i que a la Betty ja no li queden ungles de tant netejar pisos i escales. Els diré també que gràcies a la caritat de tots els veïns poden arribar a final de mes, però sobretot, els preguntaré on eren ells quan va anar a denunciar el seu company perquè li pegava i no li passava la pensió alimentaria.
Quin desesper i quina solitud per voler acabar amb tot. En quin món vivim sense humanitat ni bondat. Però què sabré jo, una simple portera...


Sofia Barbal

Comentaris

  • Gràcies[Ofensiu]
    Sofia Barbal | 27-05-2018

    Moltes gràcies pel teu comentari, jo fa molt poc que he començat a escriure i soc nova en el vostre col.lectiu,i no sé encara ben bé com funciona. De moment em presento al concurs i després ja veurem per on aniré.
    Espero estar en contacte amb tots vosaltres i anar aprenent d' aquests gran relataires.
    Fins aviat,
    Sofia

  • Realisme segle XXI[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 24-05-2018 | Valoració: 10

    Et felicito sincerament per aquest relat tan ben escrit, tan denunciador, amb la modèstia tan present de la portera que descriu tota l'escena amb detalls precisos, reals i tristos com la vida d'aquest segle XXI tan llunyà del que tots somiaven fa dècades. Una forta abraçada!

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: