Vida o mort?

Sento que la por em consumeix per dins, poc a poc, dolorosament, sense pietat, trosset a trosset, però sencera, sense deixar res. Exactament com tots els problemes de la meva vida. Se m'han menjat al llarg del temps, fins a arribar a aquest extrem, que ja no sé si per mi seria més còmode viure o morir. Arriba un moment que la vida no pot valdre res, ni un cèntim. Les persones que són presents a la teva vida, no valen la pena. La rutina és monòtona, estàs fart d'aguantar situacions i coses falses, per què viure?

Sento la meva mort molt a prop, molt a la meva mà. Noto les seves carícies, com m'agafa de la mà i em dirigeix on ella vol. Sento els seus xiuxiueigs a la meva orella quan em va repetint continuament: "vine amb mi". Em convida a entrar al seu món, em vol al seu món.
I de cop em trobo sobre d'un mur i ho veig tot borrós. Els meus ulls s'inunden. I mentres la meva ment plora, una llàgrima es deixa anar i comença a baixar per la galta. Silenciosa, lenta, deixant rastre. Puc sentir la seva humitat que va baixant per la meva cara i la que va deixant a mesura que l'abandona, per assecar-se i desaparèixer, deixar de sentir, deixar de patir, deixar de viure.

Tinc dues alternatives: tirar-me d'esquenes, unes rascades, vergonya i tornar a casa amb el cap baix. L'altra: tirar-me de cara, i ser com una llàgrima. Viure o morir?