Viatge

M'enlluerna la promesa del viatge.
Lliscar fora del niu i, d'una revolada,
despertar-me en un nou món
lluny de l'ofec solitari de l'àtic.

M'esperona la il·lusió d'un altre sol,
tastar aigua fresca d'una altra contrada,
omplir els pulmons d'un nou tipus d'aire,
ventilar per mil finestres aquest lloc tan resclòs.

Escoltar, silenci endins,
el dring llunyà de les campanes,
saltar les ones d'un mar encalmat,
esbandir el cor tramuntant cims llunyans.

Vers aquesta quietud, cada dia hi camino,
cada passa silenci,
cada passa quietud,
cada passa un camí llarg,

cada viratge un bocí de sol,
cada revolt una alenada,
i del cansament en faig una cançó
que obre encara més la balconada.

M'enlluerna la promesa del viatge.
Sovint és trist i llarg, el camí,
però, ni que l'amagui ben endins,
sempre deixa vida de bagatge.