Vent en clau d'adéu

Un relat de: Hannah

*
No et puc estimar com voldries
Oníric món dels sentiments.
Es extrany perquè ets el meu amic
Lluny no marxis, t'espero aquí…

***
El trompetista marxà, camí enllà, arbres i muntanyes al seu devant, mentres li feia a la noia adéu amb la mà.
Ella pensava, ens tornarem a trobar…

Comentaris

  • adeus[Ofensiu]
    Nyanga | 18-01-2010

    Potser perquè ho veig des de la banda del trompetista...és molt dur que et diguin que no et poden estimar com voldries però que no marxis...
    Però aquest curt i breu intens adeu en clau de vent m'ha agradat!

l´Autor

Foto de perfil de Hannah

Hannah

88 Relats

92 Comentaris

94279 Lectures

Valoració de l'autor: 9.53

Biografia:
Una matinada de gener del 89 em va veure néixer.
A fora bufava el vent glaçat, i l'hivern em va donar la benvinguda.
Sóc del país del Cava, i tenim la Festa Major més típica. M'agrada el meu poble, la meva vila.

Sóc una noia d'aire i pertanyo al regne d'Acuari.

Potser perquè sóc tímida, m'agrada tant escriure.
És una facinació que sempre he tingut present, però des de fa un temps, em va be per desfugar-me i passar-m'ho bé.

Sóc quiromassatgista I osteopata. M'agrada treballar amb les mans.

A part de la lletra, la música em fa somniar, i em transporta a altres planetes.
Tan em pot agradar una de relexant com el rock ben tocat.
Lax'n'Busto em fascina.
I he tocat la bateria durant dos anys.



La gent que em coneix diu que visc en un altre món, i és ben veritat; m'agrada molt somniar!
Sóc d'aqui, però també estic per allà...

Sóc una romàntica sense remei, malalta de l'impossible, i amb uns quants desitjos que escriuré a la carta als Reis.



Enamorada de la vida, de tots els sentiments i sorpreses. Orgullosa de ser qui soc.

Per si voleu qualsevol cosa, el meu correu electrònic:
hippy_vila@hotmail.com

I el meu reconet de les lletres:
www.ikebana19.blogspot.com